Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul, vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia, i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara i, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana. Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula. A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva ( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és innegable que les noves construccions desprenen una sensació
Ahir vaig llegir un article d'en Ferran Sáez a l'AVUI sobre el catalanisme que tenia com a tesi central que cal renovar-lo perquè se segueix movent amb conceptes i categories de molts anys enrera i la realitat ha canviat molt. És cert que la realitat ha canviat i la proposta catalanista, el nacionalisme català, s'ha d'adaptar perquè resulti atractiu i actuï com a ideologia hegemònica a la societat d'avui. Això no obstant al meu entendre els dos grans eixos del catalanisme s'han mantingut inalterats des de les seves primeres formulacions polítiques, ço és, enfortiment de la nostra pròpia identitat i obtenció de més capacitat d'autogovern. Sobre aquests dos grans eixos es poden fer els matisos que es vulguin, se'ls pot donar la intensitat que es cregui convenient, però el catalanisme és això. El catalanisme "per se" no és un projecte cívic, no és un projecte moral, no és un projecte sòcioeconòmic, però admet múltiples combinacions amb formulacions polítiques i socials. Les essències són dues: més identitat i més poder per Catalunya. El món ha canviat, impactes com la globalització i les noves tecnologies creen noves identitats que ja no tenen per què ser estrictament territorials, però això tampoc no és tan nou, sempre han existit diàspores com la jueva que compartien uns valors comuns en múltiples localitzacions. Avui també es pot de ser membre de comunitats virtuals que acaben creant una forta identitat de grup aplegant persones de tot el planeta. Tot i així les nacions que s'han forjat al llarg de la història segueixen sent el principal referent per a l'organització política de la societat i per això sorgeixen més estats que mai.
Comentaris