Darreres notes abans de 2007

Segueixo a Amsterdam i d'aquí a una estona ens adreçarem cap a la placa Dam per celebrar l'entrada del nou any i després cap a una discoteca del centre. Tinc els meus dubtes sobre la tria pero ja ho veurem.

Abans hi ha prou notícies a comentar. Tenim en Saddam Hussein penjat, el nou estat iraquià ha demostrat una singular eficàcia, tant pel procés judicial com per la ràpida execució de la sentència. Des de la distància no puc calibrar els efectes d'aquesta actuació pero si més no veiem que a Iraq hi ha coses que funcionen mínimament. Ja en parlarem.

A Madrid va esclatar una bomba presumptament col.locada per ETA a l'aparcament de la nova T-4 de l'aeroport de Barajas. Sembla que els terroristes bascos volien fer una acció semblant a l'atemptat de l'IRA a la City de Londres, pero no els ha sortit bé, a diferència del cas londinenc de moment han provocat dues morts i han deixat una pila de ferits. Es parla de suspensió del procés de pau, no de la seva fi, però la troca s'ha embolicat de mala manera. Històricament l'IRA ha estat més letal que ETA, però amb el temps el moviment republicà irlandès ha demostrat molta més maduresa politica. En el cas irlandès la subordinació de l'organització terrorista a la direccio política va ser clau per a l'avenç del procés, en el cas basc el predomini dels "militars" fa de més mal predir els esdeveniments. D'altra banda l'Otegi mai no m'ha fet el pes, ni tan sols en l'anterior treva quan semblava que havia de liderar el camí cap a l'acció estrictament política de l'esquerra abertzale. A l'hora de la veritat no té cap ascendent efectiu sobre ETA, el seu discurs és alienígena i encara segueix amb la cantarella de lligar independència i socialisme. Em fa l'efecte que és un dirigent d'una categoria molt inferior a la de Gerry Addams.

Hores d'ara no sabem què passara amb l'anomenat procés de pau, em resulta molt dificil imaginar que el govern espanyol pugui acabar fent concessions polítiques reals més enlla d'alguna afirmació retòrica sobre la capacitat de decisió dels bascos. La mateixa dinàmica dels terroristes ha dotat el govern de la seva principal eina de negociació, els presos. Tant es així que com més concessions estigui disposat a fer el govern en matèria de presos menys n'haurà de fer en qüestions polítiques de fons. Puc imaginar que en un futur no gaire llunyà, si la cosa no es posa encara mes negra, començaran a alliberar terroristes abans que compleixin els períodes mínims de condemna, ETA pot acabar anunciant la seva dissolució, el govern espanyol de torn pot fer una declaració psicodèlica sobre la llibertat dels ciutadans bascos per triar el futur que mes els abelleixi, i aquí pau i després glòria. Una glòria que es pot traduïr en el fet que al cap de deu anys, si no abans, Batasuna o qui sigui que els succeeixi acabi fent Lehendakari un membre de l'executiva federal del PSOE en nom de la formació d'un govern progressista a Euskadi i de tota aquesta faramalla ideològica i propagandística que ja coneixem. I aleshores molts diran que això representa la normalització política del País Basc. L'important serà que en tot cas segueixi havent-hi prou gent que com jo mateix cregui que la normalitat per a nacions sense estat com Euskadi i Catalunya no s'assoleix quan un partit d'obediència espanyola es fa amb la presidència, sinó quan el país aconsegueix la independència.

I parlant de normalitats he llegit que el Montilla va fer el discurs de Cap d' Any des de l'Hospital de Mataró. Suposo que en nom de tota aquesta xerrameca de les polítiques socials. Que fotin el que vulguin, en els paisos serirosos els presidents no han de fer aquests numerets perquè la gent ja sap que el govern ha de garantir una sanitat i un ensenyament de qualitat, però també sap que la funció del govern va més enllà de la mera gestió de serveis públics, que sembla que es l'única vocació de la colla que tenim a la Generalitat. Un president ha de tenir visió estratègica i capacitat de lideratge per al país i per damunt de tot s'ha de creure que governa un país i no una simple demarcació administrativa. Per cert l'Hospital de Mataró va ser construït per un govern de CiU presidit per en Jordi Pujol.

Bon any 2007 per a tothom i que malgrat tots els inconvenients avancem cap a la indepèndencia de Catalunya.