Tradició

Sóc agnòstic de tendència atea però de cultura cristiana i per això defenso un concepte ple i desacomplexat del Nadal, com una expressió de la nostra identitat. Això d'anomenar aquest període "festes" o "vacances de Cap d'any" em sembla una de les típiques estupideses que ens pretén imposar el moviment políticament correcte ( que amaga una determinada visió ideològica del món) , de la mateixa manera que durant la Guerra dels Tres anys als revolucionaris els va agafar per rebatejar (potser no és el verb més adient) tots els pobles amb denominacions religioses i monàrquiques, i així Sant Cugat del Vallès va passar a anomenar-se Pins del Vallès i Molins de Rei, Molins del Llobregat. El desgavell va continuar després de la Guerra quan els vencedors van imposar la seva pròpia versió dels noms tradicionals i ens van col·locar meravelles com ara "San Cucufate" i "San Baudilio". Renunciar al Nadal i convertir-lo en una mera època vacacional sense suc ni bruc és renunciar a una part de nosaltres mateixos, a un llegat mil·lenari fet de tradició religiosa però d'origen anterior al cristianisme i amb múltiples manifestacions que van molt més enllà de la fe de cadascú. I dic això quan a casa meva no fem grans celebracions per aquestes dates i personalment tampoc no sóc gaire aficionat a les nadales, ni als Pastorets, ni als torrons, ni a fer regals, ni a fer el pessebre, ni a molts dels elements característics. Però m'agradi o no és una riquesa de la nostra cultura, amb especificitats catalanes i amb molts altres continguts compartits en part o totalment amb la resta d'Occident i del Món Cristià. És un esdeveniment que va evolucionant al llarg de la vida: quan era petit l'apoteosi de les festes de Nadal era el dia de reis, de més grandet era el dia de Cap d'Any, i ara el que més m'agrada és la decoració nadalenca que posa la meva dona, en especial un arbre espectacularment guarnit. Suposo que si tinc fills recuperaré la tradició del pessebre que de petit em fascinava, i sobretot el caga-tió, un moment màgic de gran intensitat que segons sembla en la tradició catalana anterior a la Guerra dels Tres anys era també quan es repartien els principals regals.

A banda de la forma com cadascú celebri o no el Nadal cal mantenir-ne el caràcter públic, les administracions no han de tenir cap mania a l'hora d'enviar felicitacions de Nadal ni de muntar pessebres ni de guarnir els carrers amb motius nadalencs, perquè és un fenomen identitari que trascendeix les creences religioses personals. De de la mateixa manera que si ens instal·lem en un país de tradició musulmana haurem de respectar-ne el calendari festiu i participar-ne si se'ns admet, és plausible que els nostres conciutadans d'altres religions puguin celebrar el Nadal com una forma de convivència i integració en la societat d'acollida.

De la mateixa manera que defenso el Nadal en defenso també la versió catalana i estic en contra de la falera per tancar d'hora les botigues el dia 24, quan tothom sap que al nostre país la festa grossa és el dinar del 25. Òbviament tothom pot celebrar-ho com i quan vulgui, però els costums aliens, encara que molt estesos a casa nostra no ens haurien de portar a modificar els horaris. A mi el passat diumenge 24 de desembre el comerç local em va fer una mala passada quan va tancar a les 8 del vespre, dues hores abans de l'hora habitual de tancament durant aquests dies. Me'n vaig refiar i no vaig poder acabar de comprar els regals que tenia previst. Normalment a les vigílies de festes importants, sobretot quan hi ha regals pel mig, es tendeix a allargar la jornada comercial per facilitar les compres, en canvi aquí es fa el contrari. Si el`personal de les botigues vol fer un sopar pantagruèlic amb la família em sembla perfecte i ho respecto de debò, però que no ens obliguin a tots a anar al ritme de tradicions foranes. Sempre poden sopar més tard i fins i tot fer el ressopó després de la Missa del Gall.