La casa gran del catalanisme III

Fins ara havia emprat l'expressió "casa comuna", però m'agrada més "casa gran". Seguint amb les reflexions sobre què fer amb CDC i CiU penso que aquest debat no ens l'hauríem de plantejar ara si l'Artur Mas hagués assolit la presidència, ja fos per un resultat molt més folgat ja fos gràcies als pactes. Com ja deia en un post anterior la confirmació del bloc d'esquerres obliga a prendre unes posicions que en un marc polític més flexible podrien ser diferents. Des del meu punt de vista, suma d'allò que m'agradaria més allò que crec que objectivament pot ser més favorable per CDC i CiU, hi ha unes idees bàsiques que poden marcar un camí a seguir:

-.En el vell debat sobre si CDC ha de ser un partit o un moviment, hores d'ara cal decantar-se per la fórmula moviment. Això voldria dir obrir l'estructura interna, admetre l'existència de corrents ideològics, permetre l'eclosió de diversos lideratges, i alhora ser capaços de convergir a l'entorn d'un programa comú i d'un candidat a la presidència.

-.Les relacions amb UDC s'han de resoldre definitivament en termes de fusió o ruptura: el fet que CDC admetés una elevada pluralitat interna possibilitaria que en cas de fusió la gent d'Unió més altres militants de CDC formessin un corrent democristià o socialcristià, com vulguin dir-ne, al sí de Convergència.

-.Després de Pujol, Convergència. El president Pujol va ser durant molts anys el principal aglutinador del moviment-coalició que formava CiU. Un cop aquest ha abandonat la primera línia política no es tracta de trobar un altre megalíder, sinó que l'element aglutinador sigui un partit plural unit per uns objectius comuns, en què les divergències ideològiques se subordinin al nacionalisme català.

-.Un partit-moviment cohesionat per un ideal:Catalunya. ICV-EUiA, PSC-PSOE, ERC i CiU tots es declaren catalanistes, ERC es declara manifestament independentista i CiU es considera nacionalista. Per als post i neocomunistes el catalanisme és un atribut secundari, per sota del feminisme, de l'ecologisme i del pacifisme. Per als socialistes no passa de ser una invocació per atreure's un segment del seu electorat que exigeix un mínim d'interès pel país, i per als d'ERC ha estat la seva principal identitat electoral, però els seus ideòlegs i dirigents reneguen del nacionalisme i defineixen el seu partit com una força d'esquerra independentista en què "esquerra" és el subjecte i "independentista" tan sols un adjectiu amb data de caducitat (el dia de la independència). UDC equipara el seu compromís nacional amb el seus ideals socialcristians i tan sols CDC posa en primer terme la seva identitat nacionalista com a raó de ser.

-.El retorn de Pere Esteve. En Pere Esteve va fer una mala passada a Convergència abandonant el partit poc abans d'unes eleccions tan crucials com les de 2003, creant un plataforma de suport a ERC i formant part del primer govern Maragall. La idea del seu retorn- avui impossible atesa la seva malaurada mort- simbolitza la represa d'alguna de les seves idees (precisament l'expressió "després de Pujol, Convergència" és seva), com ara la necessitat de tenir una estratègia clara per al partit i per al país, i el reforçament del sobiranisme de CDC. El retorn d'en Pere Esteve simbolitza també el retorn a CDC d'aquells electors que en algun moment, especialment l'any 2003, van deixar de votar CiU i van triar ERC com a opció nacionalment més coherent.

-.Casa gran amb predomini del centre-dreta. Fora de CDC, i en menor mesura UDC, no hi ha cap altra partit catalanista que pugui acollir els catalans de centre-dreta, ja siguin liberals, democristians o conservadors. Els àmbits del centre-esquerre i de l'esquerra estan superpoblats a Catalunya, CDC també ha de tenir-hi un peu, però les idees socialdemòcrates i progressistes no poden ser l'eix central del programa i del discurs convergent, perquè tot i que el mercat és gran hi ha massa competidors, i encara que una majoria de catalanistes es considerin o se situïin en el centre-esquerre això no vol dir que realment ho siguin. En altres paraules si CDC es defineix obertament com un partit de centre-dreta pot perdre alguns suports, però en canvi si sense declaracions categòriques el seu programa i el seu discurs són de centre-dreta liberal i modern pot ocupar fàcilment aquest gran espai situat entre el centre-esquerre i la dreta.