Menjar bé a Catalunya

Avui la columna d'en Baltasar Porcel fa esment de com alguns cuiners catalans estan en la primera línia mundial i en canvi, fora dels restaurants cars no és un país on es mengi gaire bé. Hi estic totalment d'acord, tot i acceptant moltes excepcions, en general al nostre país menjar bé per un preu assequible és força complicat. No sóc especialment francòfil però una de les bones coses d'aquest país veí és que en termes generals els restaurants, fins i tot els més assequibles i populars, tenen un nivell de qualitat destacable. Els meus pares sempre diuen allò que abans anar a "la fonda" era sinònim d'anar menjar bé, i en canvi ara no hi ha cap garantia. A França en canvi anar al restaurant encara té aquest valor afegit, la confiança que pots fer-hi un bon àpat. A banda de França aquesta reflexió se'm va fer especialment present aquest estiu a la República Txeca, on vam menjar un parell o tres de vegades en "hospodes" i bistrots locals i barats, que sense ser res de l'altre món tenen una dignitat molt superior a la mitjana dels nostres bars-restaurants de menú. Fins i tot els indrets més populars, on els homes van a beure cervesa en quantitats generoses i a menjar sopes i carn arrebossada tenen un nivell que a casa nostra costa de trobar. No parlo de luxe, sinó de la voluntat de crear un ambient especialment acollidor. El súmmum és el pub anglès, no per l'originalitat del menjar-of course-,sinó per la seva funció, com a lloc de trobada necessari entre la feina i la casa, on els treballadors de l'era industrial podien gaudir d'un nivell de comoditat i luxe molt superior a l'austeritat de les llars obreres. Al nostre país en canvi els bars-restaurants de menú semblen pensats tan sols per sortir del pas, omplir l'estòmac de qualsevol manera. Sovint en obrir la porta reps un cop de puny etzibat per l'olor de la cuina, pel fum de la planxa o la ferum dels lavabos. La netedat no forma part de les condicions necessàries, les parets poden tenir una pàtina de greix i el mobiliari sembla comprat a una parada dels encants. Òbviament els plats te'ls serveixen sobre un tros de paper, i et recomanen que el vi de la casa el barregis amb abundant gasosa, per matar-ne el gust o per donar-n'hi algun. Què no dir de la llarga digestió que et garanteixen els fregits i els guisats habituals, que permet seguir gaudint dels sabors del dinar durant la resta del dia i a vegades fins i tot fer-ne partíceps les persones més properes.