Política d'habitage

De fa uns anys la necessitat de polítiques d'habitatge ha tornat a la palestra pública. Com és habitual els anticapitalistes aprofiten l'avinentesa del problema per carregar contra el sistema i de passada intentar legitimar delictes tan flagrants-amb independència del que digui el Codi penal- com ara l'ocupació de la propietat aliena. Amb els neo i post comunistes al govern la campanya s'agreuja perquè l'objectiu d'aquesta gent és dinamitar els valors que garanteixen l'ordre, la llibertat i la prosperitat dels pobles. Un d'aquests valors, potser el més important després del dret a la vida i del dret a la integritat física, és el dret de propietat. Ara s'estan empescant aquesta animalada d'aplicar una mena d'impost de nou euros diaris sobre els habitatges desocupats, a més de l'amenaça d'expropiació. Estem davant una nova intromissió en la vida privada de les persones, volen tenir accés a la informació sobre consums d'aigua, gas i electricitat per determinar si un pis és buit,converteixen tot propietari de béns immobles-la majoria de la gent- en un presumpte enemic de la societat. Ja només els falta proposar que es creïn comitès de barri a l'estil de la seva estimada Cuba per controlar què passa a cada casa: hi viuen?, fan recollida selectiva?, es reparteixen les tasques de la llar paritàriament?, ensenyen als nens i nenes els valors de la multiculturalitat, del pacifisme i de la sostenibilitat?; practiquen rituals d'odi als EUA i a Israel?, llegeixen "El País", escolten la "SER" i miren CUATRO?, sabem què voten?.

Si es vol posar en circulació més habitatges de lloguer cal reforçar el dret de propietat, agilitzar encara més els processos de desnonament, donar més garanties als propietaris perquè perdin la por a arrendar els pisos. L'escriptura de propietat i la inscripció al registre han de ser la principal referència a l'hora de determinar la possessió d'un habitatge. Si un propietari aporta els seus títols i l'ocupant no pot aportar un contracte de lloguer vàlid o un document equivalent el desnonament hauria de ser immediat, sense cap dilació.

Ahir vaig tenir coneixement del cas d'una senyora que viu sola en un pis de propietat a Barcelona però que vol empadronar-se al poble on viu el seu fill perquè hi passa llargues temporades. No gosa fer-ho perquè té por que el govern li prengui el pis. A això hem arribat, la gent gran té por que el govern els prengui el poc que tenen, rebut per herència de la família o adquirit amb l'esforç d'una vida, però és clar, les velletes no es manifesten i són de dretes.