Allò que interessa la gent

Hi ha certs polítics i opinadors professionals que es creuen ungits per determinar "allò que interessa la gent". Per a aquests personatges el conflicte Catalunya-Espanya no interessa la gent i per tant no se n'ha de parlar, ha de desaparèixer de l'esfera pública perquè, diuen, la gent està cansada dels debats identitaris i insistir-hi tan sols genera allunyament de la política i abstenció. Aquests posicionaments afavoreixen l'statu quo i normalment van acompanyats de la pràctica d'allò que s'anomena nacionalisme banal d'estat: s'adopten sense qüestionar-los els símbols i referències establerts i es procriu la dissidència en nom de la voluntat popular que segons ells -els opinadors aquests- ha decidit que això no toca. Paradoxalment, quan més es vol defugir el debat territorial i es vol centrar l'atenció en la millora de la qualitat dels serveis es constata que justament dues infrastructures bàsiques per al benestar de les persones, que afecten la vida quotidiana de milers de catalans, els trens de rodalies i l'aeroport del Prat, no funcionen adequadament. Els primers perquè pateixen avaries i retards constants, i el segon perquè no disposa d'una oferta que doni resposta a les demandes de la nostra societat. I parlant de la vida quotidiana de les persones ens situem novament en el debat territorial, el debat fonamental, que no és identitari sinó de poder, de qui té el poder de decidir. Madrid s'ha demostrat incapaç de donar resposta a les necessitats dels catalans, la constatació del seu fracàs -voluntari- ens aboca a l'exigència del traspàs a la Generalitat dels Rodalies i de l'Aeroport. T'hi posis com t'hi posis el conflicte Catalunya-Espanya és ineludible.