La imatge de Barcelona

Potser sí que Barcelona està de moda, però què busca la gent que visita la nostra capital?, quina imatge se'n té a nivell internacional?.
Aquest cap de setmana assegut en un restaurant rus he vist un clip musical d'un grup que canta en anglès que va d'una parelleta de guiris que s'enrolla per Barcelona, però tot el que es pot veure del cap i casal són carrers insalubres de Ciutat Vella , l'interior indistingible d'una disco- potser la mítica New York del carrer Escudellers- i alguna cosa de la Sagrada Família. Ahir diumenge vaig veure el documental britànic sobre la compra de passaports falsos al "30 minuts", que novament ens mostra la Barcelona més canalla, on la periodista anglo-uzbeka no s'està de parlar-nos de l'elevat risc que suposen els carteristes a BCN i de com es va estar movent per uns carrers plens de prostitutes, delinqüents i drogaddictes. A sobre resulta que el passaport holandès que li proporciona un tal Collins i que manipula un altre immigrant nigerià és el més mal falsificat de la vintena de documents que obté durant el seu periple paneuropeu, és a dir, a sobre els nostres artesans de la documentació treballen malament. I encara recordo una pel·lícula que m'agrada molt, "L'auberge espagnol", sobre uns estudiants d'Erasmus que comparteixen pis al Raval, un film que està molt bé però que igualment ens presenta una Barcelona que no va més enllà de carrers estrets, foscos, humits i escrostonats, i alguna postal gaudiniana.
Em sembla que a Europa quan es parla de glamour i modernitat no es pensa precisament en Barcelona. En quant a imatge no hem millorat gaire respecte a allò que al segle passat descrivia l'escriptor francès de Mandiargues en la seva novel·la ambientada al "Barri Xino".

Comentaris

Donaire ha dit…
Honestament, no és cert.
Et podria donar moltes referències concretes sobre la imatge de Barcelona. És la destinació preferida per fer negocis a Europa, la ciutat amb més futur segons els TTOO, la primera ciutat on es faria un congrés internacional, una de les ciutats amb entrades al flickr, una de les ciutats top en les Film Commission i una de les ciutats més cool als ulls dels europeus.
Sincerament, crec que hem de ser més obejctius. La imatge exterior de Barcelona és excel·lent, magnífica. Si vols discutim si imatge i realitat coincideixen, però no em diguis que la imatge exterior de BCN és dolenta. No crec que ho creguis això.
4:46 p. m.
Albert Guilera ha dit…
Tens raó don-aire pel que fa a tots els reconeixements que obté la ciutat, però al mateix temps veig que la imatge que en reflecteixen els mèdia no és tan bona, és més aviat cutre, les grans multinacionals (amb les excepcions que vulguis) no s'instal·len a BCN i quan per aquests móns de Déu et trobes algú que hi ha estat t'acaba parlant de la Rambla, del Luz de Gas i de l'Otto Zutz. Simplifico molt, ja ho sé, però alguna cosa hi ha de tot plegat.
9:20 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació