Pujol, dreta i esquerra

Amb tots els matisos que vulguem el president Pujol és un conservador, un conservador pragmàtic i moderat, però amb una ideologia personal fonamentada en valors que avui s'identifiquen amb la dreta. Em resulta molt interessant la lluita del president Pujol per treure's del damunt aquesta etiqueta, des de l'època en què CDC proposava el model socialdemòcrata suec, passant per allò del centre-esquerre, i seguint amb les seves constants remissions a Helmut Schmitt, a Tony Blair, i darrerament a Sègoléne Royal, per legitimar les seves pròpies idees amb referents dels partits de l'esquerra europea. De la mateixa manera que és un conservador, més concretament un conservador socialcristià (jo em considero més aviat un conservador liberal ,o un liberal conservador), també és un home amb una especial capacitat per auscultar el país i per tant conscient que a Catalunya ben poca gent acceptaria considerar-se de dretes, per la qual cosa un partit com CDC amb voluntat de ser el pal de paller del catalanisme no podia situar-se en la banda dreta del camp ideològic sinó en un centre ampli amb capacitat de fer incursions en l'àmbit de l'esquerra. La fórmula va ser un èxit, gràcies en bona part al lideratge excepcional del mateix Pujol que va aconseguir que un país en què ser de dretes està mal vist elegís un president conservador en sis eleccions consecutives i que molta gent clarament situada en el centre-esquerra i fins i tot l'esquerra s'autoqualifiquin com a pujolistes.