Allò que interessa la gent II

Mentre a Catalunya ens volen fer creure que allò que interessa la gent són tan sols els serveis públics tenim que a Espanya el debat govern-oposició se centra en qüestions identitàries, no tant d'indentitat nacional- que també- com d'identitat ideològica. Així la primera etapa ZP va estar marcada per l'enfrontament amb la dreta catòlica, tant pels matrimonis homosexuals com pel model d'ensenyament. Hores d'ara sembla que el front moral s'ha apaivagat, i fins i tot hi ha qui assenyala(La Vanguardia ahir) la mà del govern en la delirant sentència del TC sobre l'acomiadament d'una professora de religió per haver refet la seva vida després de separar-se. Ara la política espanyola està centrada en ETA i les seves ramificacions, amb la també delirant teoria conspirativa alimentada per la Brunete mediàtica sobre l'autoria dels atemptats de l'11-M. I sembla que tot giri a l'entorn de De Juana Chaos, les manifestacions de l'AVT i les declaracions d'Otegi, Zapatero i Rajoy. Que m'expliquin si això té gran cosa a veure amb les preocupacions de la vida quotidiana de la gent-per cert el tipus d'interès puja constantment i no entenc que un fet tan gravós per a les classes mitjanes no es polititzi-.Jo que sóc malalt de política confesso el meu escàs interès per les grans polèmiques dels espanyols, però em semblen útils per il·lustrar la falsedat de les premisses sobre les quals es pretén fer veure que el debat identitari català no té interès per a la gent, quan qüestions molt més arcanes- ETA(avui amb una capacitat letal molt limitada), matrimoni homosexual, àcid bòric i fosses comunes de la Guerra Civil- representa que fan anar de bòlit l'opinió pública espanyola.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació