Espanyols parlen de les seves coses a TVC

Tot fent zàpping ahir a la nit em vaig topar amb una edició més del programa "Àgora" al Canal 33, que com és habitual discorria quasi íntegrament en castellà perquè la majoria dels participants provenien de més enllà de Fraga. No vaig esbrinar si el debat anava sobre l'11-M de 2004 o sobre el cas "De Juana", però vaja, segur que tenia alguna cosa a veure amb les batalletes PP-PSOE. Es cobria la quota catalana amb un sol convidat, en aquest cas em sembla que era la diputada socialista Teresa Cunillera, i les intervencions en català del presentador Ramon Rovira, un mite per als convergents des que corre la llegenda urbana que va informar de la victòria per majoria absoluta de CiU a les eleccions nacionals de 1984 o 1988 amb un "hem guanyat". Avui està perfectament adaptat a la línia imposada pels socialistes a la CCRTV i ens serveix plats provincians de baix nivell. Per a debats a l'espanyola em quedo amb els de Jesús Hermida a Antena 3 els anys 90, amb tots els escàndols de la darrera etapa del PSOE damunt la taula, uns debats on una rastellera de polítics, periodistes i sociòlegs discutien apassionadament al mateix temps que ensenyaven cuixa elles i exhibien corbates estridents ells. Allò feia goig de veure. Recordo també el debat de la nit de les darreres eleccions italianes oficiat per Bruno Vespa a RAI-1, a mesura que s'anaven coneixent els resultats, polítics dels múltiples partits anaven passant pel plató i amb el magnífic estil que els caracteritza, tant oratori com d'indumentària, desgranaven les seves anàlisis i raons i debatien entre ells. Els polítics italians són mediocres en la seva gestió però brillants en les intervencions públiques. Tant espanyols com italians han establert formats interessants de debat polític per parlar de les seves coses, i en canvi els catalans fem pena portant espanyols a debatre amb el format insípid de l'Àgora. ¿Per quan un programa de debat català, que potencïi l'estil dels nostres polítics i especialistes?, que ens elevi per damunt del provincianisme dominant. Que parlin de tot, de política catalana, de política espanyola, de la invasió de l'Iraq i de les eleccions presidencials franceses, però siusplau, des d'una perspectiva catalana i amb gràcia.