La punta de l'iceberg

Les amenaces proferides pel Toni Bolaño contra en Jordi Barbeta són la punta de l'iceberg del sistema que es vol instal·lar a Catalunya des que governa el Tripartit. Els socialistes des de sempre han aspirat al control absolut de la informació, als indrets on governen des de temps immemorials s'han envoltat d'una premsa amiga que funciona a cops de subvenció i si s'escau d'amenaça: el pal i la pastanaga. En el moment que ERC els ha regalat el govern de Catalunya s'afanyen a estendre el domini a tots els àmbits del país, a imposar la seva omertà, combinada amb afalacs als governs socialistes i canya contra l'oposició i els governs d'un altre signe. El que han fet tota la vida "El Periódico", "El Pais", la "SER", la "ComRàdio" i determinada premsa comarcal. La CCRTV es troba sota el seu control directe, i ja hem comentat altres vegades com degenera: espanyolitat, manipulació informativa (avui el TN no informava del "Bolañogate") i pèrdua de prestigi i audiència. L'aventatge afegit és que una majoria de periodistes, partidistes o no, s'identifiquen com a gent d'esquerres, com a progres, i això fa que siguin més benevolents que no pas en l'època convergent. Recordo l'escàndol que es van inventar per un suposats errors en unes enquestes encarregades per la Generalitat, un globus que van anar inflant fins que van aconseguir la dimissió d'en David Madí com a Secretari de Comunicació del Govern. Ara per un fet molt més greu, la denúncia per un periodista de prestigi i llarga trajectòria com en Barbeta d'haver rebut amenaces al més pur estil mafiós de part d'un sicari de l'home que fa de president de Catalunya, és objecte d'un tractament tebi pels mitjans afins al poder i per l'impresentable Col·legi de periodistes. I encara aquest matí una tal Milagros, periodista pro-PSOE total, deia en el programa del Bassas que això s'ha fet tota la vida. Tota la vida els polítics han intentat influir en els periodistes i s'han queixat quan els han tractat d'una forma que no creien adequada, però d'aquí a l'amenaça ravalera hi ha una distància enorme, la que hi ha entre una democràcia i el neoautoritarisme de què parlava no fa gaire en Salvador Cardús en un article. El poder quasi absolut de què gaudeixen avui els socialistes a Catalunya posa en perill el nostre autogovern (retallada de l'estatut i lleis invasores de competències sense resistència), el nostre progrés (aeroport, ferrocarrils, inversió en infraestructures...), i la nostra identitat nacional (torpedinament de la immersió lingüística, espanyolització a la CCRTV, manca d'exigència del català a la nova immigració...), i ara és demostra com també és un perill real per a la nostra qualitat democràtica.