La desconnexió valenciana

Una paradoxa del moment actual és que just quan acabem d'estrenar un nou Estatut que en teoria ens ha de permetre avançar nacionalment es produeixen un seguit de fets que indiquen tot el contrari, que reculem. Ara li toca el torn a TVC, que pot quedar-se sense cobertura al País Valencià. Segons sembla la Generalitat Valenciana vol aprofitar l'avinentesa propiciada per un personatge anomenat José Montilla quan era ministre d'Indústria, que va concedir les freqüències (es diu així?) de TVC al sud de la Sènia a "La Sexta", aquesta TV tan progre que quan el Madrid li marca un gol al Barça connecta amb un destacament de l'exèrcit espanyol desplaçat a l'Afganistan per seguir-ne la reacció joiosa. Ignoro si això es pot aturar, depèn de l'actitud que adopti aquella altra llumenera anomenada Joan Clos i de la capacitat de pressió del govern català (si és que en vol exercir cap) i de la societat civil catalanista d'arreu dels PPCC. Aquest fet no té res a veure amb l'estatut però és significatiu d'una determinada cojuntura en què per primera vegada des de la recuperació de la Generalitat, Catalunya fa passos enrera amb la connivència del nostre propi govern. Recordo la mobilització capitanejada per l'incansable Eliseu Climent per aconseguir que el senyal de TV3 arribés al Sud, encara conservo a casa dels meus pares exemplars de la revista "EL TEMPS" dels vuitantes que relaten fil per randa la lluita dels catalanistes valencians i illencs per gaudir de les emissions d'una TV generalista en la llengua pròpia del país, i de les traves que els va posar el PSOE per aconseguir-ho, un esforç que vint anys després se'n pot anar en orris per la mala fe dels uns i la ignorància i incapacitat d'uns altres. Alguna cosa haurem de fer.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació