En Joan Oliver i jo

No el conec personalment però em passa molt sovint amb en Joan Oliver que escriu coses que coincideixen exactament amb el que jo penso. Just abans d'ahir va publicar un article a la seva secció de l'AVUI, "Engrunes" en què comparava l'exigència d'expiació de pecats i de mortificació que formulava l'Església pre-conciliar amb els plantejaments ecologistes actuals que constantment cerquen vies de culpabilitzar la gent de tots els mals del planeta i ens exigeixen penitència i contrició. Amb l'agreujant que aquest pensament ecologista ha arribat a les màximes instàncies de poder al món occidental i dicta nous codis de conducta d'improbable eficàcia pel que fa als suposats objectius. El darrer exemple, la proposada limitació de la velocitat màxima a 80 km/h a l'àmbit de l'àrea metropolitana. El RACC-una de les ONG's de les que sóc membre- s'ha pronunciat en el sentit que aquesta mesura no serà efectiva per reduir la contaminació ja que les màximes emissions de gasos dels vehicles es produeixen quan, a causa de l'alta densitat del trànsit, els cotxes s'aturen i es posen en marxa constament. És més contaminant circular amb marxes curtes que llargues. Hi ha una estranya i sospitosa fixació en vincular l'esforç per millorar les condicions ambientals amb la imposició de restriccions i noves obligacions a la ciutadania.

Comentaris

Anònim ha dit…
Digamos que lo del reciclage no es lo tuyo.

Y vaya, comparar a la iglesia pre o post conciliar con el ecologismo, pues bueno "ahi queda eso" no?
9:49 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació