Houllebecq i turisme a Croàcia

Aquest blog deu el seu nom a una de les primeres novel·les de Michel Houllebecq, homònima. M'interessa força la seva narrativa, tot i que pel meu gust massa sovint peca d'un excés de sensacionalisme en matèria de sexe i violència, que em sembla innecessari per als objectius literaris, però suposo que ell considera que aquests recursos són útils per sacsejar la ment del lector ( i segurament també ajuden a vendre més llibres). S'ha assenyalat el caràcter profètic d'alguna de les seves obres, sense anar més lluny a "Plataforma" descriu un atemptat islamista en un centre de vacances a Tailàndia amb molts paral·lelismes amb el que s'esdevingué a una discoteca de Java pocs anys després. La seva darrera novel·la, "La possibilitat d'un illa", imagina un món futur en què la humanitat estarà formada pels clons successius dels actuals membres d'una secta-inspirada en els raelians-que viuran aïllats en diferents punts del planeta, i descriu el procés pel qual aquesta secta desenvolupa la clonació en el temps present, que coneixem des del punt de vista del protagonista, un humorista francès d'èxit però desencantat de la vida. L'interessant no és tant la creació d'escenaris futuristes sinó la reflexió sobre la condició de l'home occidental al tombant del segle XX i principis del XXI. Doncs bé, el senyor Houllebecq-al qual com deia dec la denominació d'aquest blog- va fer una intervenció en un congrés sobre turisme celebrat a Barcelona, en què pronostica la decadència del turisme a Espanya i la seva substitució per una nova destinació: Croàcia. Com a contrapartida va afirmar que la península pot atreure els jubilats de tot Europa, que poden voler venir-hi a morir. L'autor potser és un diletant però el cert és que la ja esmentada "Plataforma" és una novel·la en què el turisme té un paper central, i per altra banda a la "La possibilitat d'un illa" el protagonista, parisenc, viu instal·lat a Almeria, i el mateix escriptor viu llargues temporades en territori espanyol, em sembla que a les Canàries. És una persona que ha reflexionat sobre allò de què parla. Jo no conec gaire, per no dir gens, el litoral espanyol, però porto bastant de temps observant l'oferta turística de les costes catalanes i fa tres anys vaig ser a Croàcia. Des d'aquesta perspectiva puc estar força d'acord amb el meu "amic" Houllebecq: així com bona part de la nostra façana marítima des dels anys seixant ençà ha patit múltiples agressions estètiques consistents en blocs d'apartaments i hotels de baixa categoria, Croàcia ofereix, per uns preus fins i tot inferiors als nostres dos espais excpecionals, per una banda Ístria, les platges de l'Imperi Austro-Hongarès, palauets, boscos i restes romanes restes medievals a la vora del mar, i l'excepcional costa Dàlmata, quilòmetres i quilòmetres d'un litoral semblant a la costa brava per la seva combinació de pinedes i cales i alhora múltiples poblacions que conserven el llegat arquitectònic d'un passat medieval marcat per les presències bizantines i venecianes, un llegat que es mostra en la seva màxima esplendor a Dubrovnik, la ciutat emmurallada situada a l'extrem meriodional de Croàcia, que conserva l'estructura, l'arquitectura i els monuments del seu esplendorós passat. Una ciutat que és patrimoni de la humanitat i que durant la guerra de la independència, a principis dels 90, va ser objecte de diversos atacs i bombardeigs per part de l'exèrcit iugoslau controlat pels serbis. En conjunt una costa monumental que permet que les autoritats turístiques croates promocionin el seu territori amb l'slogan "The Mediterranean as once it was". No és el meu objectiu denigrar la costa catalana ni fer un spot de Croàcia però convé que ens posem les piles perquè els eslaus del sud tenen un paradís turístic per oferir, que tant pot satisfer els amants del sol i la platja com els cercadors de les restes del passat. L'Houllebecq exagera però em sembla que no va desencaminat.