Article publicat a l'Europeu La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
La mort de cincs catalans i d'altres persones víctimes d'un atac d'Al Qaeda al Iemen, poc després que s'avortés un nou macro-atemptat a Londres i que explosionés un cotxe bomba a Glasgow sense causar víctimes, just quan la vista oral de l'11-m arriba a la seva fi, així com les notícies d'explosions a països del Magreb i les habituals cròniques luctuoses de l'Iraq, posen en evidència que l'amenaça del terrorisme islamista és real i afecta tant els països occidentals com els del tercer món. I més avui quan els moviments de persones són constants d'una banda a una altra del planeta. Les víctimes catalanes ens han de fer pensar en allò que ja vaig esmentar en un post anterior, que s'ha publicat a la premsa i en mitjans especialitzats i que el mateix Artur Mas va posar de relleu durant la campanya de les municipals: Catalunya és un dels més grans centres de reclutament de jihadistes a Europa, que projecten atacs a infraestructures i edificis emblemàtics del nostre país.
Comentaris