Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul, vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia, i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara i, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana. Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula. A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva ( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és innegable que les noves construccions desprenen una sensació
La mort de cincs catalans i d'altres persones víctimes d'un atac d'Al Qaeda al Iemen, poc després que s'avortés un nou macro-atemptat a Londres i que explosionés un cotxe bomba a Glasgow sense causar víctimes, just quan la vista oral de l'11-m arriba a la seva fi, així com les notícies d'explosions a països del Magreb i les habituals cròniques luctuoses de l'Iraq, posen en evidència que l'amenaça del terrorisme islamista és real i afecta tant els països occidentals com els del tercer món. I més avui quan els moviments de persones són constants d'una banda a una altra del planeta. Les víctimes catalanes ens han de fer pensar en allò que ja vaig esmentar en un post anterior, que s'ha publicat a la premsa i en mitjans especialitzats i que el mateix Artur Mas va posar de relleu durant la campanya de les municipals: Catalunya és un dels més grans centres de reclutament de jihadistes a Europa, que projecten atacs a infraestructures i edificis emblemàtics del nostre país.
Comentaris