Més sobre nacionalisme
Una de les fal·làcies més repetides pels representants de l'espanyolisme és aquella que diu que els problemes de les infrastructures i dels serveis són deguts a l'excessiva atenció posada en el debat identitari, en detriment de les polítiques de Benestar. Aquest matí mateix l'he tornada a sentir en boca del nou delegat del PP a Catalunya, i fa quatre dies ens ho va etzibar aquest home que fa de president de la Generalitat. Aquesta és la tesi defensada pel partit friqui C's i la que repeteixen una vegada i una altra personatges com Esperanza Aguirre, Alberto Ruiz Gallardón, el rector(fals) de la (falsa) Universitat Progressista de Catalunya, Vicenç Fisas i tutti quanti a qui fa nosa el catalanisme. La realitat però és tota una altra: el catalanisme és una força de modernització i millora permanent del país, i les principals deficiències que patim són degudes justament al nostre grau de submissió a Espanya, al descomunat espoli fiscal i a la manca d'inversió. L'Estat inverteix a Madrid per convertir-la en una gran capital, nus de comunicacions i nexe d'unió entre Amèrica Llatina i Europa, i inverteix en els territoris menys productius per crear-hi una modernitat fictícia, sense desenvolupament real, però que es tradueix en fidelitat electoral per als socialistes, la fidelitat d'uns electors que quan el PP guanya el poder pretén seduir amb els mateixos mètodes. Tanmateix que s'assenyala la causa principal dels nostres problemes, el maltracte que rebem de l'estat, s'aixeca immediatament el cor de veus que criden a l'uníson:victimista!!!, insolidari!!!, i diuen aleshores que el nacionalisme serveix per culpar els altres dels nostres problemes. Sens dubte els catalans som responsables de bona part dels nostres problemes, i en som per l'excessiva docilitat que hem tingut en tot moment amb l'estat. La nostra feblesa s'accentua però quan a sobre tenim un govern manifestament incompetent, negat per a la gestió-que ens volen fer creure que és la seva vocació fonamental- i sense cap mena d'ambició per al país. En aquest estat de coses, quan es fan ben patents el mal negoci que és avui Espanya per als catalans i la incapacitat del Tripartit per encarar els reptes de futur de la nació agafa tot el sentit una proposta de gran front catalanista, de casa gran que aplegui tots aquells que volen dotar Catalunya d'un nou lideratge que governi el país amb eficàcia i planti cara a l'estat. En un termini no gaire llarg de temps el catalanisme viurà una de les seves grans proves de foc: la sentència del TC sobre el nou Estatut.
Comentaris
Vinga, nou front nacionalista?, aixo nomes es una fumarada de l'Artur i la seva colla per continuar al volant del partit, porten dues vegades que no han sigut capaços de formar govern, han de tenir distretes les seves bases.
Tampoc trovo molt democratic aixo de menysprear la figura del president de la generalitat, encara que no t'agradi la persona que ho es ara, no trovo que sigui "fer pais" no? . Per un moment fes-te l'idea d'un frances, i que ha sortit la Segolene i ell volia en Sarkozy,li diria " Bonjour Segolene" en comptes de "Mdme Presidente"?
Ha arrivat la pre-campanya. I toca fer distincions entre els catalans "veritables" i els que no.
Per altra banda a mi se me'n refot el lloc de naixement del president del meu país, aquest és un debat que tan sols interessa als estrategues socialistes per mobilitzar el seu electorat més espanyolista. De la mateixa que l'Arnold és el governador de Califòrnia, tot i que va néixer a Àustria, puc admetre que un fill d'Iznájar sigui president de Catalunya. El que passa és que en Montilla, malgrat els alts càrrecs que ha ocupat, fins ara que és president no ha demostrat cap interès especial per aprendre i utilitzar correctament la llengua catalana, és una peça més d'un partit d'obediència espanyola, no té les dots intel·lectuals ni de lideratge per dirigir el país i és un candidat que va perdre les eleccions, però va guanyar la presidència als despatxos. Per tot això dic que és un home que fa de president, però que no està a l'alçada del càrrec.
Això no obstant, si mai l'haig d'anomenar en un àmbit institucional, no tindré cap inconvenient en dir-ne president Montilla, perquè, malgrat tot, és el president de Catalunya.
Això és un blog d'opinió personal, on més enllà de la meva militància concreta, més enllà del fet que treballo a l'administració pública, i més enllà del fet que sóc regidor del meu poble, dic el que em passa pel barret i no tinc per què sotmetre'm a les regles protocol·làries, que en d'altres àmbits considero totalment necessàries.
I com ja he dit abans, tot aquest debat sobre "xarnegos","bons i mals catalans", "catalans d'origen i catalans d'adopció", etc, etc, tan sols interessa als espanyolistes, per dividir-nos. El que volem els catalanistes és que tots plegats formem un sol poble, amb una identitat catalana compartida i compatible amb les identitats d'origen de cadascú.