Més sobre Suïssa

Qui va a Suïssa en torna amb el record dels meravellosos paratges naturals, muntanyes com les del Jungfrau i el seu entorn, els llacs, les valls dels Grisons, i múltiples indrets amb un gran encant. Jo també, però al mateix temps n'he tornat amb la constatació que és veritablement un país ric, dels més rics del planeta, i ho és perquè, a banda del secret bancari, que sens dubte juga molt a favor de la seva poderosíssima banca, excel·leix .b molts altres aspectes, des de la fabricació de rellotges fins a la ganiveteria, passant per la indústria farmacèutica, la construcció de túnels, la xocolata i els cigars. A Suïssa no hi ha petroli, ni gas, ni pedres precioses, a Suïssa hi ha gent que de fa molts anys que va per feina, que ha sabut fer negocis amb tot el món i al mateix temps defensar aferrissadament la seva identitat, les seves singularitats i la seva independència, i que des de fa segles no s'ha sotmès a cap tirà. Quan a Catalunya es pretén competir gràcies a la mà d'obra barata que proporciona la immigració descontrolada, a la Confederació Helvètica competeixen en qualitat. Això els permet mantenir una indústria potent que no planteja constants amenaces de deslocalització. I ho fan amb uns sous molt del damunt de la mitjana europea en tots els sectors de l'economia, uns sous que han de ser els mateixos per a nacionals i per a estrangers, per evitar que l'arribada d'immigrants repercuteixi en una reducció salarial. I si bé la restauració és més cara que a casa nostra, les diferències en els preus dels productes de consum entre Catalunya i Suïssa són mínimes, per la qual cosa el poder adquisitiu mitjà és molt superior. Això no es tradueix en grans ostentacions, sinó en el fet que el suís mitjà, a banda de viure comfortablement, pot estalviar i invertir, a diferència del català mitjà d'avui, que es passa la vida endeutant-se i pagant crèdits per gaudir d'un nivell de vida semblant. Els suïssos són conscients que al llarg dels anys han creat una societat privilegiada i tenen por de perdre part d'allò que han aconseguit. Això explica l'èxit electoral de Blocher, el polític populista que clama pel control i limitació de la immigració, a qui atribueix bona part de les amenaces que posen en perill el paradís helvètic, i que defensa el manteniment de l'estatus internacional del país, neutral i fora de les institucions que com la UE, poden erosionar la seva sobirania. El dibueix que figura als posters de la darrera campanya del SVP (que reprodueixo en aquest post), el partit de Blocher, és molt expressiu dels conceptes que defensa, si bé juga perillosament amb el significat del color de les ovelles.