Unes imatges molt oportunes

Coincidint amb l'apoteosi de les obres del TGV, amb cancel·lació del servei de rodalies, col·lapse a la carretera i enfonsaments diaris, les imatges repulsives de l'agressió perpetrada per un "neng" racista a una menor equatoriana en un tren dels FGC, ha permès centrar l'atenció mediàtica, durant uns dies, en aquest cas i no en la destrossa propiciada pel Ministeri de Foment. Tenint en compte que no es tracta de la primera agressió que es produeix en un tren que ha estat enregistrada per les càmeres, però que en canvi aquesta ha estat àmplament difosa, tot plegat fa malpensar. La visió d'aquest acte depravat ens remou l'estómac, però a mi també em causa repulsa que com a conseqüència de l'impacte comunicatiu, la reacció dels estaments públics sigui molt superior a la que hi hagués hagut si el mateix cas no hagués estat reproduït pels mèdia. La vinguda de la ministra d'Exteriors equatoriana, i la contractació d'una primera espasa del dret penal per fer-se càrrec de l'acusació particular, és una mostra d'un populisme de la pitjor espècie, quan és obvi que tant al seu país com a la resta del món hi ha molts altres equatorians que han patit i pateixen atacs i situacions, iguals o pitjors que les que ha patit aquesta noia, però que en canvi no reben cap atenció per part del seu govern. I en el mateix sentit la intervenció del ministre de Justícia espanyol i la personació com a acusació particular de la Generalitat també responen a aquest populisme tv-dependent, que lluny de reforçar la lluita contra la delinqüència estableix dos tipus de delictes: els que són difosos pels mitjans de comunicació i els que no. Durant uns dies ens han tingut distrets amb les anades i vingudes del "neng" de la Colònia Güell i com a mínim han pogut desviar una mica l'atenció del GRAN NYAP.