Les relacions perilloses

Com ja he escrit en el post anterior em va semblar molt bé que en Sarkozy engegués a dida la periodista que li va demanar per l'estat del seu matrimoni, però al mateix temps crec que en Sarko és responsable que s'hagi arribat a aquest punt, perquè ell va ser el primer que va utilitzar la seva relació amb l'ex-model com una eina promocional en els moments de màxima entesa al sí de la parella, tenint-la com a assessora al seu costat i fent-se fotografiar repetidament en actitud romàntica. El problema va sorgir quan la Cecilia es va embolicar amb un altre home, i allò que hauria hagut de quedar en una crisi matrimonial resolta a casa, amb la reconciliació o el divorci, va esdevenir una notícia d'impacte nacional, inclosa la portada de "Paris Match" amb la foto de Mme. Sarkozy i el seu amant agafats de la mà pel centre de París. Un scoop que segur que va deixar el Nicolas K.O. per unes hores, per no dir més. Però va ser ell qui en primer terme va col·locar la seva relació sota els focus, uns focus que quan la cosa es va posar negre, lluny d'apartar-se, encara van intensificar més la seva potència. La lliçó és clara, en una època en què el matrimoni ha deixat de ser una institució d'estabilitat i duració assegurada, és poc recomenable que els polítics en facin bandera (de la seva relació de parella, no de la institució), perquè tard o d'hora se'ls pot girar en contra. Òbviament no es tracta d'ocultar la situació familiar, i d'altra banda els ciutadans tenen dret a saber amb qui estan casats o aparellats els seus representants i dirigents, el que em sembla poc prudent és exhibir la muller o l'espòs com una mostra de les pròpies virtuts, fora de casos excepcionals com el matrimoni Clinton, format per dues autèntiques llumeneres que han demostrat una vinculació amorosa-professional a prova de querelles per assetjament sexual i de becàries. La posició més intel·ligent em sembla la de Rudolph Giuliani, que qüestionat pels seus successius divorcis i per les males relacions amb els seus fills, es va defensar indicant que si justament és conegut és per la seva tasca com a alcalde de Nova York, una missió que va portar a terme brillantment malgrat els seus problemes conjugals, i que per tant ha demostrat que la seva capacitat de lideratge no es veu afectada sensiblement per les seves trifulques familiars.