En Sarkozy és un crac

No és cap novetat que en aquest blog s'elogiï el president de la República Francesa, i com que no es tracta de quedar com un fan acrític, haig de dir que hi ha aspectes del personatge que no em fan el pes, en especial la seva promiscuitat amb els empresaris més poderosos del seu país i l'ús que a vegades fa de la seva influència-ja des d'abans de ser president-per pressionar els mitjans de comunicació. Dit això, la seva idea d'anar per feina em sembla una alenada d'aire fresc en la política europea, en especial venint de França, un país que més aviat s'havia caracteritzat per l'immobilisme. Ara mateix acabo de veure les imatges del president francès surtint de la capital del Txad amb les hostesses alliberades, al mateix temps que el periodista de Tv3, un tal Xesco Reverter, l'omplia d'improperis en la seva crònica dels fets, titllant-lo d'oportunista, d'aprofitat i d'utilitzar la influència postcolonial francesa sobre el país africà. Doncs ben fet que fa. Si el poder francès serveix per alliberar gratis unes persones injustament detingudes, és un poder ben utilitzat, i si de passada això serveix perquè en Sarko aconsegueixi unes quantes bones fotos, millor per a ell, que se les ha guanyades. No com els mandataris espanyols, tan progres i promotors de l"Aliança de Civilitzacions", que en aquest cas han quedat com uns estaquirots mentre el cap de l'estat veí els treia les castanyes del foc i aconseguia la llibertat d'unes ciutadanes espanyoles. L'altre exemple del millor estil Sarko ha estat com va engegar la periodista nord-americana que pretenia interrogar-lo sobre la seva vida conjugal. A banda que el líder "gal" al·legués que estava molt ocupat per dedicar-se a respondre aquella entrevista, és normal que s'indignés quan la periodista va demanar-li per com anava la seva relació amb la Cecilia. En l'àmbit anglo-saxo es tendeix a no distingir gaire entre l'activitat pública i la vida privada dels dirigents, però a Fança, tot i que darrerament ha canviat molt, sempre s'han separat clarament els dos àmbits. És cert que la premsa francesa s'ha dedicat a publicitar tot allò referent al matrimoni Sarkozy, de la mateixa manera que també van publicar les fotos del dirigent socialista François Holande, l'ex de la Ségolène Royal, amb la seva nova companya a la platja. Però d'aquí a preguntar-li al president pels seus problemes conjugals hi ha una distància considerable, que implica fins i tot una falta de respecte d'una periodista nord-americana envers la figura del cap d'un altre estat. I en Nicolas va fer bé d'aixecar-se i fotre el camp del plató.