Fent via

Una de les metàfores que millor il·lustra el nacionalisme de Convergència Democràtica de Catalunya, i per extensió de CiU, és la del tren. Un tren que va avançant, en la mesura que avança l'autogovern del país, d'estació en estació. A cada parada els passatgers que vulguin-votants i militants- poden baixar-ne, si consideren que ja han arribat a on volien, i els que s'esperen a l'andana poden pujar-hi, si creuen que el tren va en la seva direcció. La conferència d'en Mas d'abans d'ahir comunica als passatgers i als que s'esperen a l'andana que ens disposem a marxar cap a una altra estació, que no és l'estació final-si fos així potser alguns passatgers que no hi volen arribar en baixarien abans d'hora- però que s'hi acosta, per la qual cosa molts dels que s'esperen poden pujar-hi i els que van a dins s'assabenten, malgrat els anuncis equívocs d'algun maquinista- que el tren segueix fent camí.