Correcció d'errades i suport per en McCain

Pel que diuen els diaris la informació clau que ha permès detenir la cèl·lula terrorista de Barcelona no prové de la CIA, sinó dels serveis secrets francesos, per tant corregeixo el meu anterior post pel que fa a aquest particular, però refermo que per a mi els americans són el principal aliat d'Europa i no l'enemic de la humanitat. D'altra banda, quina és l'alternativa a l'hegemonia nord-americana?, un món multipolar equilibrat per reputades potències com ara la Xina, Rússia, Iran i Veneçuela?, amb els europeus pel mig repartint somriures a tort i a dret per no enfurismar els poderosos orientals?. Amb tots els seus defectes, prefereixo una superpotència nord-americana hegemònica:són la democràcia més antiga, i fan de la llibertat el seu ideal. I si Europa vol tenir alguna cosa a dir en l'ordre mundial, ha de començar per enfortir la seva capacitat d'acció exterior, inclosa la militar. A l'Europa d'avui les idees d'en John McCain fàcilment poden provocar rebuig, sempre ha recolzat la invasió de l'Iraq i ha donat entendre, a ritme de "Beach Boys", la seva voluntat de bombardejar Iran per aturar-ne el programa nuclear. Des de bon principi va defensar la necessitat de fer un desplegament de tropes molt superior a l'Iraq, i per aquest motiu va demanar reiteradament el cessament de l'anterior Secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, a qui acusava d'incompetència en la direcció de la guerra. Lluny de ser un seguidor frívol de l'acció bèl·lica del president Bush, n'ha estat un crític implacable quan ha considerat que les coses no es feien correctament, i de la mateixa manera ha recolzat el "surge", l'increment de la presència militar a terres de Mesopotàmia, una mesura que, sota el comandament del general Petreus, sembla que està donat bons resultats. Jo vaig ser contrari a la invasió de l'Iraq, però una vegada feta, em semblaria molt pitjor una retirada de l'exèrcit nord-americana abans d'haver-hi establert la llei i l'ordre, com ja he escrit alguna altra vegada equivaldria a deixar el país en mans d'Al-Qaida, per la banda sunnita, i de la teocràcia iraniana per la banda xïita, la qual cosa constituiria una clara amenaça per als països del seu entorn, i òbviment, per als interessos occidentals, que són els nostres. McCain és l'únic candidat amb la voluntat i la capacitat d'acabar la feina, i si bé jo, d'entrada tampoc no sóc partidari que s'ataqui l'Iran, entenc que per aturar els peus a un boig perillós com l'Ahmedinejad cal partir d'una posició de força. I per les mateixes raons que és desitjable que en McCain esdevingui president és perillós que ho sigui l'Obama, qui entronitzat amb la retòrica buida del "Change" i del "Hope", retiraria immediatament les tropes de l'Iraq, i regalaria així una victòria al totalitarisme islamista.