En John McCain és el favorit

El candidat que recolza aquest blog, el veterà John McCain, ha aconseguit perfilar-se, després de guanyar a New Hampshire i a South Caroline, com el "frontrunner" en la cursa per a la designació republicana, tot i la seva edat, 71 anys, i que els seus recursos de campanya van patir una greu davallada l'estiu passat. L'atenció mediàtica està concetrada en el duel entre els principals candidats demòcrates, Clinton i Obama, però els candidats més interessants són tres republicans, en McCain, en Mitt Romney i en Rudolph Giuliani. En McCain, el meu candidat, és un heroi de guerra que es va passar cinc anys presoner del règim comunista del Vietnam, i que en tornar va iniciar una brillant carrera política. És un polític conservador heterodox, conegut per la seva condició de falcó en política exterior, les seves posicions "centristes" en matèria d'immigració, el seu rebuig a la tortura dels presoners de guerra i la seva oposició al manteniment de la presó de Guantánamo. Així mateix ha destacat en la seva llarga lluita contra la submissió de la política als interessos corporatius i contra el "pork", les inversions i subvencions de dubtosa rendibilitat que els congressistes aconsegueixen per a les seves circumscripcions, a canvi de recolzar determinades lleis, i si bé darrerament ha fet alguns gests d'apropament, mai no s'ha identificat amb la dreta evangèlica. En Mitt Romney ha estat un empresari d'èxit i un magnífic governador de Massachussets, és un home preparadíssim que ha combinat la seva activa vida professional amb una família nombrosa, compartida amb la seva dona de tota la vida, i amb la seva pertinença a la confessió mormona. Finalment en Rudolph Giuliani, va destacar com a fiscal perseguidor del crim organitzat, va netejar i va posar ordre a Nova York amb la seva política de tolerància zero, i va liderar la ciutat i el seu país quan es van produir els atemptats contra les torres bessones. Un cop abandonat el seu càrrec ha triomfat en el món dels negocis i en el lucratiu circuit dels conferenciants. El seu perfil és el més allunyat de l'ortodòxia conservadora, en el seu dia es va mostrar partidari del dret a escollir en matèria d'avortament i del reconeixement de les parelles homosexuals, la seva vida familiar ha estat amanida per successius divorcis i el distanciament dels seus fills, i durant la seva etapa com a alcalde no va dubtar a transvertir-se de dona per aparèixer en un serial televisiu. Segurament és el candidat més colorista, però també el que presenta més clarobscurs: la vinculació empresarial amb el seu antic cap de policia, avui imputat per diversos delictes, no és una bona carta de presentació, i fins i tot aspectes de la seva gestió de la crisi de l'11-s han estat fortament qüestionats.