En Trichet també ho diu

Fins fa poc tan sols alguns opinadors catalans gosaven aixecar el dit i dir que això de la immigració era un mal negoci. El discurs oficial, propagat per tècnics políticament correctes i per les autoritats públiques, i digerit alegrament per molts ciutadans que prefereixen donar per bona una versió edulcorada de la realitat, sempre ha predicat que la immigració és una gran oportunitat, que és la garantia del sosteniment del sistema de pensions, que ens enriqueix culturalment, que proporciona mà d'obra a les nostres empreses, que fa rutllar la nostra economia, que rejoveneix el país, i que és un factor clau del creixement econòmic. Alguns, per exemple en Xavier Roig, ja deien que una cosa era el creixement del PIB i una altra la renda per càpita, és a dir, encara que el pastís es faci més gros, cada vegada som més a repartir-nos-el i el tros que ens toca és més petit, i de fet alguna dada s'ha publicat sobre aquest particular, però sense donar-li la importància que realment té. De la mateixa manera, en Joan Oliver ja havia assenyalat allò que ara el president del BCE, Jean Claude Trichet, ha dit ben alt i clar, que per al conjunt de l'estat espanyol l'arribada massiva d'immigrants-i recordem que a Catalunya és on en venen més- és la causa de la baixada de la productivitat: amb una mà d'obra més barata i abundant, les empreses han optat per contractar més gent en comptes d'invertir en l'increment de la seva eficiència mitjançant la innovació, al mateix temps que, sobretot a les feines menys qualificades, la tendència ha estat cap a la reducció dels salaris. I per més que les autoritats proclamin els "beneficis" que comporta la immigració per a les arques públiques, no podem deixar de veure que, en general, l'aportació de les famílies nouvingudes és econòmicament negativa, perquè normalment els imports que abonen en termes d'impostos i de quotes de la seguretat social són inferiors als costos d'escolarització, d'atenció sanitària i d'ajudes socials que comporta cada unitat familiar amb un baix estatus econòmic. I ara, amb la crisi del sector immobiliari, el panorama s'agreujarà perquè molts començaran a cobrar l'atur. La porta oberta a la immigració massiva ha estat un dels errors més descomunals de la dècada del 2000, del qual són corresponsables molts polítics, en primer lloc els que han tingut responsabilitats de govern, i sectors socials diversos que, per motius ideològics o per un interès econòmic de curta volada, han afavorit aquesta situació. Els corrents migratoris han existit sempre, i el procés de globalització els ha donat un nou impuls, però amb un bon control de fronteres i una política sistemàtica de repatriació dels il·legals l'efecte dissuassori s'acaba produint. Al capdavall els humans som éssers racionals: si un emigrant es planteja arribar a Europa ho farà per on li resulti més fàcil, no per on li posin més traves, i si ho veu massa difícil desistirà a l'espera de temps millors. És clar que igualment hi hauria qui se seguiria jugant la vida en pasteres, però no podem oblidar que la principal via d'accés dels immigrants il·legals a l'estat espanyol no és l'Estret de Gibraltar sinó l'aeroport de Barajas. Això sol, la reducció del flux de nouvinguts, permetria aplicar polítiques d'acollida i d'integració més eficaces i reduiria els efectes més negatius.