Terrorisme islamista:ho sap tothom i és profecia

La nova detenció de "presumptes" membres d'Al-qaida al Raval que "presumptament" preparaven atemptats contra edifcis emblemàtics de Barcelona, és un indicador més per a la ciutadania de l'existència d'una molt real amenaça terrorista, que malgrat tots els numerets diplomàtics de l'administració Zapatero i la seva Aliança de Civilitzacions, apunta directament Catalunya. En algun post anterior ja ho he escrit, el terrorisme islamista és el que més ens ha de preocupar i el que més ha de centrar el treball de les forces de seguretat i l'atenció de la població, no per viure atemorits ,sinó per estar ben informats i col·laborar si s'escau en el control dels possibles nuclis criminals. Contràriament, llevat de quan es produeixen detencions com la de dissabte, la informació que rebem sobre la presència d'aquests grups a casa nostra és escassíssima, en contrast per exemple amb el seguiment intensiu que ens ofereixen els mèdia sobre qualsevol moviment d'ETA i el seu entorn. Sortosament, des dels atemptats a Londres l'any 2005, a Europa no hem patit cap altre atac destacable, però en canvi s'han avortat intents preparats per diverses cèl·lules vinculades a l'organització de Bin Laden, pensats per causar grans mortandats. Fins ara les policies europees, i en especial la britànica, han estat molt encertades i han evitat noves tragèdies, però els fonamentalistes violents ho intenten una vegada i una altra. Ja vaig explicar com justament aquest cap d'any a Brussel·les es van susprendre els focs artificials per l'amenaça terrorista, i tenim ben present com la mateixa amenaça ha obligat a cancel·lar el rallye Lisboa-Dakar. Feliçment els terroristes no han pogut provocar noves massacres a Europa, a diferència d'Iraq i Pakistan, però sí que han aconseguit condicionar la vida quotidiana de milions de persones, ja sigui pels controls als aeroports, ja sigui per la cancel·lació d'activitats, ja sigui per la por a viatjar a segons quins països.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació