Xoc de llengües i civilitzacions al pla país.

La darrera polèmica relacionada amb el conflicte franco-flamenc a Bèlgica ha estat originada pel fet que la nova Miss Bèlgica no entén el flamenc, fins al punt que en un acte públic en què ha se li ha formulat una pregunta en la llengua de Flandes i no ha estat capaç d'entendre-la, una part del públic ha exhibit el seu rebuig amb una xiulada. S'entén que la repulsió no anava tan dirigida contra la noia com contra l'organització del certamen, que no va tenir la sensibilitat d'exigir el coneixement de l'altra llengua oficial de l'estat. Una anècdota que s'afegeix a la llista d'esdeveniments que han marcat històricament el conflicte entre ambdues comunitats, simbolitzat en el monument que els flamencs han erigit als seus connacionals que van morir a la Iera Guerra Mundial com a conseqüència de no entendre les ordres que els oficials de l'exèrcit belga els dictaven en francès. Tant és així que la diada nacional de Flandes commemora la data en què es va produir la batalla en què van morir més flamencs per aquest motiu. El conflicte és ben viu i això fa pensar a propis i a estranys que l'estat acabarà petant i dividint-se en dos nous estats. Tanmateix les enquestes no detecten encara l'existència d'una majoria suficient partidària del divorci estatal, al capdavall els flamencs porten en bona mesura el timó de l'estat i el manteniment de l"'statu quo" és econòmicament beneficiós per als valons. Tard o d'hora però, una nova reforma constitucional s'imposarà. Enmig del conflicte hi ha una convidat de pedra que no surt ben reflectit en les enquestes: quina és l'orientació política dels centenars de milers de musulmans? quants d'ells poden votar? quan les noves i nombroses generacions de joves d'orgien africà i turc manifestaran la seva voluntat política. Fins ara, quan es descriu el conflicte lingüístic i nacional es redueix la realitat a l'enfrontament entre dues comunitats, quan ja existeix un ampli col·lectiu de religió islàmica visible a la major part del país. No es pot oblidar que un dels principals partits flamencs, el "Vlaams Belang", independentista i ultradretà ha arribat a definir-se, per boca del seu líder Filip de Winter, com a islamofòbic. Els estudis sòcio-electorals indiquen que la gran puja d'aquesta força política, a partir dels anys 80 del segle passat, que abans concorria a les eleccions sota el nom de "Vlaams Block", és més deguda al rebuig a la immigració que no al creixment del nacionalisme flamenc. L'antiga formació va ser il·legalitzada per les seves posicions extremistes i es va refundar amb un perfil més moderat sota el nom d'"Interès Flamenc(Vlaams Belang). Per voluntat dels altres partits del país, i malgrat els seus bons resultats en ciutats com Anvers, ha estat exclòs de tota responsabilitat de govern, en virtut del que denominen el "cinturó sanitari" contra la ultradreta. La preocupació per la influència de la immigració, els seus hàbits i costums contrastats amb els propis de la terra, és un element clau de la política flamenca, i sens dubte tindrà alguna conseqüència en el futur.