En Fidel se'n va, però el mal ja està fet

La retirada de Fidel Castro, la lenta agonia del règim, recorda la fi del franquisme, amb la diferència que en el cas cubà el líder plega abans de morir. Un altre exemple de fracàs de l'oposició democràtica enfront una dictadura personalista que aguanta mentre aguanti el cap, i ja veurem què passa amb el "germaníssim" com a màxim dirigent. Probablement l'assassinat de Carrero Blanco va eliminar un obstacle important per a la democratització de l'estat espanyol, però a Cuba el continuador pertany a la línia dura. La tragèdia cubana va molt més enllà d'un problema de canvi de règim, avui Cuba és un país devastat pel comunisme. El que era terra de promissió, també per a molts catalans que anaven a guanyar-s'hi la vida, un dels països més rics d'Amèrica Llatina, avui és una illa escleròtica, amb una societat lligada de peus i mans, on la iniciativa individual és reprimida i les infraestructures es degraden cada dia que passa. Per entendre la desfeta que ha provocat el règim revolucionari tan sols cal passejar-se per l'Havana, hi vaig ser fa uns quatre anys, i descobrir que pràcticament tots els edificis d'interès, a part d'uns quants hotels de cosntrucció recent, són anteriors a 1959 i que des d'aquell moment han patit un procés de degradació constant. No cal gaire imaginació per captar com era aquella ciutat als anys 50: una capital vibrant, moderna, amb una burgesia i una societat civil actives, amb una rica vida comercial, empresarial, turística i cultural. Tan sols cal mirar els edificis, els carrers, i imaginar-se'ls sense la capa de brutícia d'avui, amb les façanes arreglades, sense dipòsits d'aigua penjats de qualsevol manera, amb els vidres sencers, sense senyals de ruïna, poblats per unes classes mitjanes pròsperes . Els comunistes han convertit una ciutat burgesa en un immens barri marginal, on centenars de milers de persones viuen en la misèria i maten el temps de qualsevol manera, sense cap perspectiva de futur, en un entorn que s'enfonsa dia a dia. Aquesta és el gran drama cubà, tot el mal fet en nom d'una ideologia en un país capdavanter del Carib, el temps perdut i irrecuperable per un poble, que en un marc d'economia de mercat com el de la Florida dels EUA, ha demostrat la seva capacitat emprenedora, una capacitat proscrita i perseguida a l'illa.

Comentaris

Anònim ha dit…
¿I vols dir que el bloqueig de Wahington contra Cuba no hi ha tingut pas més a veure, en el procés de pobresa i decadència?

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls