En John McCain és el futur president

Observo que els mitjans de comunicació dediquen la seva atenció preferent a la pugna Obama-Clinton, és a dir, a les primàries demòcrates. En canvi les primàries del Partit Republicà, que més enllà de les idees de cadascú, comptaven amb els candidats més potents (McCain, Romney i Giuliani), han estat objecte d'un seguiment molt més discret. Ja s'ho faran, però mentre dia rera dia ens fan partíceps de la retòrica electritzant, però buida, d'en Barack Obama, el gran John McCain va fent camí cap a la Casa Blanca, de tal manera que quan juri el càrrec els nostres periodistes i l'opinió pública europea encara s'estaran demanant qui és aquell senyor de cabells blancs que tot d'una comanda la primera potència mundial, en comptes del favorit Obama. De fet, amb les presidencials franceses va passar una cosa semblant, l'esperança blanca de no sé ben bé què, qui oferia, es veu, les idees més innovadores, era la senyora Royal, un altre cas de retòrica buida que a casa nostra té sempre molt bona acollida. Però finalment, com era d'esperar, va guanyar en Sarkozy, l'autèntic rupturista, per més que avui passi per un mal moment de popularitat, atesa la seva excessiva ostentació de la vida privada. La meva aposta és que en McCain guanyarà. Amb la retirada (suspensió en diu) d'en Romney, el camí cap a la nominació republicana és ben planer. En Huckabee té bona acollida entre l'extrema dreta i els evangelistes, però amb això no en tindrà prou per abatre el front-runner. En McCain té un problema amb aquests mateixos sectors, que no el consideren un dels seus, però cal esperar que una vegada fet amb la nominació i davant el dilema de votar un conservador heterodox com ell o deixar que guanyi un demòcrata (un "pijoprogre" a l'americana) com la Clinton o l'Obama, es decantin majoritàriament per anar votar pel vell heroi de guerra. L'aventatge d'en McCain sobre altres republicans és que resulta més atractiu per als independents i, fins i tot per als demòcrates més conservadors. No en debades Joe Lieberman, el qui fou candidat a la vicepresidència amb el demòcrata Al Gore, i avui senador independent, és un partidari actiu d'en McCain. Enfrontat a una candidata com la Hillary, identificada amb l'establishment demòcrata i denostada per la dreta, ho tindrà més fàcil per atreure tant la dreta ultraconservadora com els independents que volen canvis. Si el seu contrincant és l'Obama ho tindrà més difícil amb els independents, però pot sorgir un aliat inesperat: els hispans, que ja en les primàries han demostrat la seva escassa voluntat de recolzar un candidat negre. Contràriament en McCain és el republicà més ben situat entre el públic llatí, tenint en compte el seu compromís amb una legislació pensada per facilitar l'accés a la ciutadania dels immigrants il·legals, promoguda juntament amb el demòcrata Ted Kennedy, i que va ser rebutjada pel Senat. Les seves idees moderades sobre immigració han estat un obstacle durant les primàries republicanes, on cal convèncer el nucli dur dels seguidors del partit, però poden ser determinants de la seva victòria en les generals.