De mica en mica s'omple la pica

L'edició d'aquesta setmana de "The Economist" inclou un perfil d'Antoni(o) Brufau, president de Repsol, en què se sintetiza un dels elements de l'estratègia actual de la companyia, el control de més reserves de gas natural i petroli, amb la dita "de mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bóta", que transcriu en català i tradueix a l'anglès com a "little by little you fill the sink, drop by drop you fill the barrel".   L'article és força elogiós per a en Brufau, de qui se n'assenyala l'origen català, si bé se n'atribueix l'estil discret al seu pas per una empresa anglo-saxona com Arthur Andersen, i a la seva anglofília. Podem suposar que les maneres d'un Brufau contrasten amb l'exuberància habitual dels homes de negocis espanyols, i això per a un periodista de "The Economist" instal·lat a Madrid no passa desapercebut, però no crec que sigui una característica que hagi adquirit per influència purament anglo-saxona, jo diria que la discreció empresarial també és un tret típicament català. En un moment en què Barcelona és la riota de la premsa internacional, per tot allò de l'aigua, reconforta descobrir que almenys algú ens salva la cara com a catalans, tot i que discretament i des de Madrid