Els nous conservadors

La victòria tory a les eleccions locals britàniques, en especial a Londres, sembla marcar l'inici d'una nova etapa política, d'una nova hegemonia, que hauria passat del "New Labour" a mans dels conservadors de David Cameron.  Encara no en sabem gran cosa d'aquesta gent, perquè són joves i mai no han tingut responsabilitats de govern. Crida l'atenció però, que així com el Thatcherisme-l'anterior etapa d'hegemonia conservadora- va fixar la meritocràcia com un dels seus senyals d'identitat-Margaret Thatcher, la filla d'un botiguer, John Major, el fill d'un trapezista de circ-  els tories han tornat a la seva tradició elitista i aristocràtica, amb graduats d'Oxbridge amb connexions nobiliàries. David Cameron pertany a la baixa noblesa, i l'extravagant Boris Johnson ha passat pel superelitista Eton i per Oxford. L'encert de Cameron ha estat combatre aquells elements que feien els tories antipàtics als sectors més joves de les classes mitjanes, i per això la seva insistència en el compromís contra el canvi climàtic, i la moderació en posicions socials, quan no la directa proposició de polítiques que comporten un increment real de la despesa pública. Aquests nois de casa bona, que es mouen amb bicicleta per Londres, proposen una recepta moderna i populista, poc ideològica, molt pròpia de la societat de la imatge i del marketing. Algú els ha anomenat pijo-progres conservadors, una recepta per a societats opulentes i benestants, que no hauria funcionat en l'Anglaterra esquinçada de finals dels 70, però que té futur en la Gran Bretanya modernitzada i novament capdavantera, resultant dels lideratges brillants i complementaris de Thatcher i Blair.