Miquel Badia

En Miquel Badia, assassinat junt amb el seu germà Josep per militants de la FAI , l'abril de l'any 1936, ha estat una figura injustament oblidada, per això celebro que la JNC en reivindiqui la memòria. Segur que la seva vida i la seva acció presenta clarobscurs, com qualsevol altre personatge de la història, però el seu activisme patriòtic està fora de tot dubte. Ell i el que va ser Estat Català tenen mala premsa per les imatges-escasses-que s'han conservat de joves uniformats desfilant per Montjuïc. Això ha permès vincular-los a un cert parafeixisme, acusació però que es podria fer extensiva a molts moviments de masses de l'època que comptaven amb seccions paramilitars. En tot cas els estudis històrics han descartat la hipòtesi feixista, és a dir,  les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català mai no van esdevenir una entitat feixista o totalitària, encara que el seu estil ens ho pugui semblar. Això no vol dir que puguessin superar amb bona nota un test de correcció demòcrata-liberal, però quina força política dels anys 30 podria superar aquest test?. Dins el desgavell posterior al 19 de juliol de 1936, i tot que també van fer seva bona part de la retòrica revolucionària, van representar una certa idea d'ordre i de país superior a la d'altres organitzacions implicades, i en tot cas, sempre ens podrem demanar que hagués passat si un líder com en Badia hagués estat viu en aquell moment.