Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul, vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia, i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara i, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana. Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula. A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva ( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és innegable que les noves construccions desprenen una sensació
Al cap de 13 anys des dels acords de pau de Dayton, Karadzic ha estat detingut a Belgrad, on, amb un aspecte que ens recorda els últims dies de Saddam Hussein, exercia d'especialista en medicina alternativa. És una bona notícia, per a les víctimes de les milícies sèrbies, per a la justícia internacional, per a Bòsnia i per a Sèrbia, que fa un pas més cap al sí de la UE. És també un alleujament per a tots aquells que, durant els primers anys noranta, vam seguir les guerres balcàniques a través dels mitjans de comunicació i vam ser testimonis, dia rera dia, de la neteja ètnica, de les violacions, del setge de Sarajevo, i de matances com la de Srbrenica, fets dels que directament o indirectament són responsables Karadzic i altres personatges com l'encara fugitiu Mladic. És un alleujament per la impotència que sentíem en contemplar l'acció d'uns criminals, públics i notoris, a qui durant anys ningú no va aturar. De les últimes guerres balcàniques la de Bòsnia va ser la més cruenta i la més complexa, i si bé s'ha establert la pau, l'estat de Bòsnia i Hercegovina se sustenta sobre unes bases molt precàries, la seva divisió política i territorial es basa en criteris ètnics, i encara avui necessita la tutela de la comunitat internacional per evitar-ne el col·lapse. El futur hi és un gran incògnita.
Comentaris