La crisi és una oportunitat per sortir de la misèria

La crisi econòmica s'està cobrant les seves víctimes: nous aturats, empreses en fallida, stocks sense sortida, pisos que no es venen...Personalment em sento atenallat per l'increment dels tipus d'interès, per l'encariment del gasoil, sí, el maleït gasoil que avui és més car que la gasolina i que necessito per alimentar un motor turbodiesel sorollós, i la pujada constant dels aliments.  La cosa encara es pot posar més negra, però resistirem. Tanmateix la crisi  és una oportunitat, el ralentiment d'una economia embogida ens dóna marge com a societat, per repensar el nostre model de creixement, un model que en pocs anys ens ha fet incrementar la població amb 1,2 milions d'habitants, molt majoritàriament poc qualificats i òbviament aliens a la cultura catalana. Dit cruament, el país ha crescut quantitativament però no qualitativament, som més però no som millors. La crisi atura aquesta tendència autodestructiva i ens ofereix l'oportunitat de canviar el rumb cap a un model econòmic justament basat en la qualitat, en el famós valor afegit, i no en la contractació massiva de mà d'obra barata, un sistema en què allò que s'estalvien alguns empresaris en sous, recau sobre el conjunt del país en termes de costos sanitaris, escolars, socials i culturals. Ara toca als governants i al conjunt de dirigents del país dissenyar una nova estratègia que ens faci més rics, més savis i més forts. Malauradament, tenint en compte qui mana avui a Catalunya, dubto que sigui aquest el camí que trïin.