On és el centre? quin centre?

Convergència, amb bon criteri, és un partit polític que aspira a ocupar la centralitat políticaa. La recerca i manteniment d'aquest espai és objecte de debat i discussió en els órgans interns del partit, on dirigents i militants malden per definir quines són les posicions nacionals, sòcioeconòmiques i morals més centrades. Les conclusions del darrer congrés serien que la centralitat nacional es troba en un sobiranisme que no s'explicita independentista, que la centralitat sòcioeconòmica es troba en la combinació d'economia de mercat, estat del benestar generós i sensibilitat ecològica, i que la centralitat moral es troba en la llibertat d'elecció. Es constata doncs una important oscil·lació de la centralitat nacional, que hauria superat la fase autonomista, i de la centralitat moral, que s'hauria desprès de les concepcions catòliques. En canvi, la centralitat sòcioeconòmica sembla que no s'hagi bellugat gaire en els darrers anys. Segurament el diagnòstic de CDC és encertat per arribar a la majoria de catalanistes.El problema per a Convergència, i encara més per al país, és que dels 7,2 milions d'habitants de Catalunya, la meitat o més són totalment aliens i impermeables al catalanisme. D'aquests una bona part encara no poden votar, perquè no fa gaires anys que viuen al nostre país, i els altres, molts d'ells nascuts a Catalunya, voten opcions espanyoles o s'abstenen. Per això, quan els convergents discutim si la nostra posició respon o no a la centralitat, tinc la sensació que estem parlant tan sols de la centralitat d'una part del país, i que la resta és inabastable, amb independència de la radicalitat o moderació de les nostres propostes nacionals. Qui bàsicament se sent espanyol, o aspira a obtenir la nacionalitat espanyola, ja en té prou amb el PP-PSOE, i té poc o o gens d'interès pels plantejaments formulats pels partits que plantegen un marc de referència i decisió diferent. Fa anys es parlava d'una Catalunya dual, dividida entre el camp convergent i el camp socialista. Avui la dualitat de fons ja no és tant entre partits catalans, ni tan sols entre CiU i el tripartit, sinó entre una part de la societat que té com a principal referent polític i cultural Catalunya, amb totes les diferències ideològiques que vulgueu, i una altra part que té com a principal referent Espanya. No és que anys enrera aquesta dualitat no existís, és que amb la nova immigració s'ha incrementat sensiblement la població desvinculada de Catalunya. La situació té un element paradoxal, perquè d'una part el catalanisme s'ha radicalitzat, cada vegada més catalans, fins i tot molts que poden alegrar-se de la victòria de la "roja", s'adonen que a Espanya no hi tenim res a fer, i per l'altra ens arriben nous habitants que ignoren l'existència de la nostra nació mil·lenària i opten per integrar-se, amb més o menys intensitat, en la nació espanyola.