El poder i la ciutat

Fa poques hores que he tornat de Londres, sens dubte una de les grans capitals del món.  És un centre de poder global i això es nota. Anglaterra no és un país tan ben organitzat com Suïssa o Alemanya, per garantir la seguretat ciutadana han hagut d'omplir els carrers de càmeres de televisió, els transports públics funcionen però no són res de l'altre món, i és difícil fer un àpat de dos plats, postres i vi per un preu raonable, tot i que  la lliura està en hores baixes. Tot i així és el país més poderós d'Europa. Ho és per l'herència imperial, perquè encara segueix sent un punt de referència per als països que van ser colònies britàniques, ho és per la seva relació especial amb la superpotència nord-americana, ho és perquè acull seus d'empreses capdavanteres en l'economia financera, en el comerç global i en els serveis, i òbviament pel paper de la llengua anglesa com a nova "lingua franca" mundial, que dota les seves creacions culturals d'un impacte internacional que en molts casos no tindrien si s'expressessin en un altre idioma.  La "City", el barri financer, és per a mi una de les parts més interessants de la metròpoli, s'hi troba la torre de Londres, d'origen medieval, la catedral de Sant Pau, un dels meus edificis religiosos preferits, i tota una exhibició de les darreres tendències arquitectòniques en la construcció de blocs d'oficines. Però allò que fa el barri més especial és l'aura que li atorga la capacitat de decisíó que s'hi concentra. No són només els diners, és sobretot que en aquells despatxos, en aquelles sales de reunions es prenen acords, es tanquen negocis i es dissenyen estratègies que repercuteixen en múltiples parts del món.