Pàtria transpirinenca

Un cap de setmana enrera em vaig arribar fins a Tolosa de Llenguadoc, tot passant per Andorra. Feia anys que no visitiva el petit estat català dels Pirineus, i si bé vaig comprovar una vegada més que la presència de la llengua catalana és minoritària al carrer, com a mínim el nostre idioma hi gaudeix d'una hegemonia absoluta en tota la retolació pública i privada, la qual cosa ens demostra que no hi ha res com tenir un estat propi  perquè la pròpia identitat sigui respectada, fins i tot quan la majoria de la població  no la comparteix. Seguint la ruta fins a la capital occitana em vaig torbar novament amb cua des del Pas de la Casa fins a Acs, en una carretera d'un sol carril per sentit de circulació.En tornar, i per anar més de pressa, vaig agafar l'autopista, que em va obligar a fer marrada per Carcassona, Narbona i Perpinyà per arribar a Barcelona. Costa d'entendre que no hi hagi una bona connexió directa entre Barcelona i Tolosa, se suposa que la C-17 ha de fer aquest paper, però un cop superat el Túnel del Cadí el camí esdevé força tortuós fins ben bé Foix, per tant la responsabilitat és compartida per les autoritats catalanes i franceses. Tenint en compte el poc interès francès en el TGV Montpeller-Barcelona sembla que la República del nord temi que una relació porosa entre el Principat, la Catalunya Nord i Occitània pugui perjudicar els seus interessos. Junt amb una adequada articulació del corredor mediterrani, la permeabilitat del Pirineu és l'altra assignatura pendent de la xarxa ferroviària i de carreteres catalana. Estic convençut que es poden establir moltes complementarietats entre les ciutats d'un costat i altre de la ratlla, em consta que algunes ja s'han començat a explorar però encara queda un llarg camí per córrer. Malgrat el nostre origen històric comú sembla que encara vivim molt d'esquena al que avui és el sud de França, i uns i altres hi sortim perdent. La derrota de Muret encara ens pesa. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls