Dobles estàndards


Comentaris

Anònim ha dit…
Després aquí es qüestiona la llibertat d'expressió als Estats Units. La mare que em va parir! Això és gairebé més panfletari que el Periódico o el País!
3:36 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Impressions de Turquia

Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia,  i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara, i des d'allà, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana.  Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula.  A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva ( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és innegable  que les noves construccions  despren
Més informació

Benvinguts al món multipolar

Tots aquells que durant anys han clamat per un món multipolar ja el tenen: el dimarts passat la Xina va executar Akhmal Shaikh, un malalt mental  britànic acusat d'haver introduït heroïna al país, i condemnat a mort en un judici de 30 minuts, sense les mínimes garanties processals. Les pressions occidentals no han pogut salvar la vida d'aquell pobre home, el règim xinès ha estat implacable, sabent-se invulnerable, gràcies a la seva gran força econòmica i geopolítica, a l'escàndol d'uns quants governs occidentals. Queda molt lluny l'època gloriosa de l'Imperi Britànic, però no cal anar tan enllà, és probable que durant els anys noranta la pressió de la Gran Bretanya amb el suport dels EUA hagués pogut evitar l'execució d'un ciutadà britànic sense delictes de sang. L'any 1990, en plena caiguda de l'Imperi Soviètic, el columnista conservador Charles Krauthammer va escriure que el món vivia "the unipolar moment": els EUA havien es
Més informació

Avui fa un any

Avui fa un any que Rússia va engegar la invasió d'Ucraïna a gran escala. Fins a l'últim moment vaig restar a l'espera que tinguessin raó els múltiples analistes que vaticinaven que aquest fet no es produiria mai, però la nit del 23 al 24 de febrer, en comprovar que el Google Maps assenyalava un gran embús de vehicles a les carreteres que conduïen de Rússia i Bielorússia cap a les fronteres ucraïneses, la imminència de l'atac es va fer evident. Tot i que feia mesos que els russos acumulaven tropes a prop dels límits territorials, ben poques veus gosaven afirmar que acabarien travessant-los. El mateix govern ucraïnès mantenia el seu escepticisme, fins i tot després que la intel·ligència nord-americana i la britànica revelessin els plans de Putin; com a molt, es deien, els russos atacaran per l'Est per intentar fer-se amb tot el Donbas, sobretot després que Moscou hagués reconegut la independència de les repúbliques titella de Donetsk i Luhansk. Però la realitat va sup
Més informació