L'efecte Palin

De moment l'aposta d'en John McCain per situar la Sarah Palin com a candidata a la vicepresidència li ha sortit rodona. Segons diversos "insiders" el candidat republicà tenia pensat el seu amic Joe Liberman com a company de cartell, però col·locar aquest jueu ortodox, falcó en política exterior però de llarga militància demòcrata i "pro-choice" en qüestions d'avortament, hauria allunyat la base més conservadora del Partit Republicà respecte un candidat del que ja se'n malfia per la seva aparent laxitud moral. Descartat en Lieberman, hauria pogut optar pel seu rival de les primàries, en Mitt Romney, una tria segura, però que no hauria aportat cap valor afegit a la candidatura, com segurament tampoc no n'hauria aportat cap una altra tria segura com el governador Tim Pawlenty. La governadora Palin era l'altra opció, i en McCain la va elegir desoint les recomanacions dels seus assessors, que es decantaven pels valors més segurs. Sens dubte és una elecció arriscada, una candidata de 44 anys, ex-alcaldessa d'un poble de 9000 habitants i governadora de la recòndita Alaska des de fa tan sols dos anys, desconeguda en l'àmbit nacional, que s'ha d'encarar a l'escrutini de la premsa, a l'audiència de tot el país i als debats amb l'experimentat candidat demòcrata a la vicepresidència, en Joe Biden. Tanmateix, tan sols observant el seu capteniment en els discursos del dia en què es va fer públic el seu nomenament i de la convenció republicana, ja es constata que aquesta senyora té una energia i un magnetisme intensíssims, resultat de la força amb què s'expressa i de l'aval que suposa la seva biografia com a mare de cinc fills, antiavortista que predica amb l'exemple, caçadora, esportista, treballadora, i política reformista de debò. Amb aquesta companya de ticket en McCain pretenia guanyar-se el suport de la dreta cristiana, arribar amb força a l'Amèrica profunda i esgarrapar alguns vots femenis de la Hillary. Hores d'ara sembla que ho ha aconseguit amb escreix, però el fenomen ha anat molt més enllà, gràcies a l'efecte Palin la campanya republicana ha fet un tomb de 180 graus, i gairebé ha superat el diferencial d'entuasiasme amb la campanya demòcrata. Els qui fa temps que seguim les presidencials d'enguany havíem vist el contrast entre l'entusiasme que es respirava als mítings de l'Obama, i la circumspecció del públic assistent als actes d'en McCain. Des de l'entrada en escena de la senyora Palin això s'ha capgirat. El mateix dia de la seva presentació, a Dayton, davant 15.000 persones -una xifra molt superior a l'habitual als mítings d'en McCain- el seu parlament va ser rebut amb una emoció desfermada, i després a la convenció de Saint Paul la passió va arribar al clímax. Ara a cada acte de la campanya conservadora es reuneixen gernacions entusiastes, amb una moral de victòria fins ara absent en el bàndol republicà. Tot això és conseqüència de l'efecte Palin, però el mèrit no és exclusivament seu, en primer lloc és de la perspicàcia del vell senador que va prendre la perillosa decisió d'escollir-la com a companya de viatge, i tota aquesta explosió no s'hagués produït sense la inestimable col·laboració de la premsa progressista nord-americana, des de diaris seriosos com el New York Times fins a revistestes del cor com l'U.S. Weekly, que tan bon punt es va conèixer la notícia de l'embaràs de la filla gran de la candidata es van llençar a l'atac, qüestionant tant la seva dedicació com a mare com l'encert d'en McCain a l'hora de triar-la, i afegint i magnificant notícies i rumors de poca volada sobre la seva trajectòria pública i la seva vida privada. Però l'atac progre-mediàtic no ha tombat la candidatura, sinó que ha tingut l'efecte invers, ha aconseguit que tota la base republicana faci pinya a l'entorn del tiquet McCain-Palin, i que el seguiment de la convenció republicana hagi estat superior al de la demòcrata, malgrat la fotogènia de l'Obama. A data d'avui les enquestes assenyalen un empat entre les dues forces, falten menys de dos mesos per a les eleccions, i tot l'avantatge inicial dels demòcrates se n'ha anat en orris. Ara mateix no es pot anticipar el resultat electoral, però en McCain, un candidat a qui un any enrera no se li augurava cap futur, ha demostrat una vegada més que és un dels polítics més sòlids i brillants del seu país.