Què ens està passant?

M'assabento que la Cambra de Representants dels EUA ha rebutjat el pla de rescat financer dissenyat per l'administració Bush, que segons sembla preveia destinar 700.000 milions de dòlars a l'adquisició de crèdits de dubtós cobrament de la banca. La cosa és molt més complexa, però així és com em resulta més intel·ligible. Llegeixo en diferents fonts que estem a les portes d'una gran hecatombe econòmica, que si no es prenen mesures ens podem veure abocats a una "Gran Depressió redux". Reconec la meva profunda ignorància sobre la matèria, i trobo a faltar explicacions més clares sobre quines poden ser les conseqüències per a la ciutadania d'una situació com la present. Parlar de crisi és massa imprecís, què vol dir? que es multiplicarà la taxa d'atur?, que els qui en tenen perdran els seus estalvis?, que es dispararan els preus dels béns de consum?, que pujaran els tipus d'interès?. Fins al moment actual semblava que la crisi s'havia de traduir en més desocupació i alentiment econòmic general. Que entraríem en una etapa de més austeritat. Però ara mateix sembla que la situació pot embolicar-se molt més, i a Europa ja comencen a caure bancs com Fortis, que ha estat intervingut pels tres estats del Benelux, i també he sentit que passarà el mateix amb Dexia. Ignoro quines conseqüències tindrà per a les caixes d'estalvis catalanes, si bé ja fa temps que se sent a dir que moltes passen per un mal moment. Estem en una hora de gran incertesa, no sabem si serà transcendent o tan sols passatgera, i els missatges que rebem de les autoritats i dels mitjans de comunicació no permenten entendre res.