Ha creat un monstre en John McCain?

No he vist dades concloents sobre l'efecte que la tria de Sarah Palin com a companya de cartell de John McCain ha tingut en els resultats electorals.  La seva nominació va generar una gran efervescència entre les bases del Partit Republicà, i els únics dies en què McCain va encapçalar les enquestes van ser els subsegüents a la convenció en què Palin va brillar amb llum pròpia. Després va caure Lehman Brothers, i tot va canviar. La premsa "liberal" nord-americana, que és la més prestigiosa i influent però que estava totalment compromesa i il·lusionada amb l'elecció de Barack Obama, va aplicar un escrutini implacable al personatge, fins al punt de donar una ampla difusió a informacions que no passaven de rumors. La intenció dels periodistes era demostrar dues coses: que en John McCain és un irresponsable que pren decisions transcendentals, com ara  l'elecció del candidat a la vicepresidència, sense haver-ne analitzat tota la informació, i que la Sarah Palin és una persona que no està qualificada per ser la vicepresidenta dels EUA,  sobretot tenint en compte l'edat del cap de cartell. És probable que els atacs mediàtics i del Partit Demòcrata hagin fet forat en part dels electors independents que s'han acabat decantant per Obama, i  el mateix Colin Powell, republicà, va al·legar l'elecció de la governadora d'Alaska com una de les raons que justificaven el seu suport al candidat demòcrata, si bé ja feia mesos, abans de triar-se la senyora Palin, que es coneixien les preferències de l'anterior Secretari d'Estat de Bush. Penso que tota valoració de la darrera campanya presidencial ha de partir de la premissa que era una missió impossible per al candidat republicà, fos qui fos, tenint en compte el descrèdit acumulat per Bush i l'afegit de la crisi financera de darrera hora. Quan la situació és desesperada qui vol guanyar ha d'arriscar molt més, i en aquest cas la jugada de risc va ser la tria de la senyora Palin, una tria que inicialment va funcionar, però que amb l'adveniment de la crisi, l'assetjament mediàtic, i l'evidència d'algunes limitacions de la candidata, va anar perdent gas, fins al punt que alguns la culpen dels mals resultats.  Personalment em sento molt distant de moltes de les coses que representa la senyora Palin: els pobles d'Alaska, les "hockey moms" i el cristianisme evangèlic em resulten terriblement avorrits, però li reconec un coratge exemplar, tant en la seva vida privada com en la seva activitat pública, que li permet superar moltes de les seves aparents limitacions. No crec que ara mateix estigui qualificada per ser presidenta dels EUA, però tampoc no ho han estat molts altres vicepresidents, com en Dan Quayle, i no per això en Bush pare va deixar de ser un bon president. Per més que s'assenyali l'avançada edat d'en McCain, avui una persona que amb 72 anys gaudeix de bona salut, com és el cas, té moltes probabilitats de passar dels vuitanta. Cal tenir en compte que la seva mare en té 96 i està en plena forma, i sobretot, les immenses ganes de viure del candidat. En el pitjor dels escenaris, suposant que McCain hagués estat elegit i morís o fos incapacitat durant l'exercici del càrrec, la Palin hauria tingut temps i oportunitats d'adquirir molts dels coneixements que ara li manquen. Seria una bona presidenta?, no ho sé, però no tinc raons per pensar que seria pitjor que el vicepresident demòcrata, el bocamoll d'en Joe Biden. Deixant de banda les especulacions sobre el que hauria pogut ser i no ha estat, el cert és que, arran de la campanya electoral  i com a conseqüència de la decisió d'en John McCain, la senyora Palin ha passat de governadora semidesconeguda de la recòndita Alaska a ídol nacional de la dreta cristiana. Avui tots aquells per als qui la política gira l'entorn de la lluita contra l'avortament, els matrimonis homosexuals, l'eutanàsia, la recerca amb cèl·lules mare i la teoria de l'evolució tenen un líder conegut arreu del país, fotogènic i que parla bé en els mítings, encara que fluixegi una mica en les entrevistes i els debats, que aporta un plus de credibilitat afegida als valors familiars i conservadors que representa,  com a mare de família nombrosa que va decidir donar llum a un nadó amb síndrome de down, i com a aficionada confessa a les armes, un altre dels símbols del que podríem anomenar conservadorisme popular. En John McCain, tot i que és un home conservador, no es pot associar a cap d'aquestes lluites culturals de la dreta, de les que més aviat se n'ha mantingut distanciat, i per aquest motiu necessitava col·locar algú amb el perfil de la Palin, per mobilitzar aquest electorat, que potser l'hauria votat igualment amb un altre tipus de vicepresident, però que no hauria fet campanya activa per ell, i per tant tampoc no s'hauria esforçat per portar a votar els electors conservadors més desmotivats. Ara la Sarah Palin s'ha fet un nom i pot ser que opti a ser la futura candidata presidencial del Partit Republicà. Té molts elements al seu favor, però la seva tria significaria un escorament cap a la dreta que difícilment permetria una victòria republicana. Tanmateix també l'Obama partia d'una ubicació situada a l'esquerra del Partit Demòcrata i al llarg de la campanya s'ha anat centrat, en la mateixa mesura la Palin té l'oprtunitat de seguir conreant la base conservadora popular al mateix temps que centra el seu missatge. En tot cas, ara mateix, ens agradi o no, és algú a tenir en compte per al futur de la superportència.