L'enigma Obama

Hi ha almenys dos Obames, el dels grans discursos inclusius, superador de les divisòries nord-americanes, home reflexiu i centrat, i l'Obama sorgit de l'aparell demòcrata de Chicago, parroquià de Jeremiah Wright (durant 20 anys!!),i congressista demòcrata ortodox, més aviat esquerranós. El primer és un bon líder per als EUA, el segon és un home de confrontació amb la meitat del país. Tot indica que prevaldrà el primer, però caldrà veure com evolucionen els esdeveniments a partir del 20 de gener.  Ara mateix, el que més em preocupa és la gestió del conflicte a l'Iraq: haver marcat una data de retirada és un error, perquè dóna ales a Al-Qaida per proclamar que la seva lluita ha assolit l'objectiu de foragitar els nord-americans, i facilita que els bàndols enfrontats es preparin per tornar a combatre's tan bon punt se'n vagin les tropes dels EUA. Entenc que el missatge correcte hauria estat dir que se n'anirien quan la situació s'hagués estabilitzat  i s'hagués assegurat la viabilitat del nou règim iraquià, no en una data determinada, els setze mesos de què es parla. Això no obstant, confio que la nova perspectiva que dóna l'exercici efectiu del poder els farà, a Obama i als seus col·laboradors, adoptar una posició més ferma per consolidar una incipient, i molt imperfecta, democràcia iraquiana. En aquesta línia l'elecció d'un jueu sionista com a Cap de Gabinet de la Casa Blanca és un senyal a tenir en compte.