Quadern Gris

Llegeixo, desordenament, el blog que transcriu el "Quadern Gris" de Josep Pla. Hi trobo la descripció cal.lidoscòpica del món d'ahir, de l'abans, que dirien els meus pares. Perquè, tot i néixer força anys després de 1918, el món de la seva infantesa, el dels anys 40 a un poble de l'Alt Penedès i a un poble del Baix Llobregat, no difereix gaire de la realitat que reconstrueix Pla. Una època de límits temporals imprecisos, que va iniciar la seva decadència definitiva vers als anys 60 del segle passat, i l'inici de la qual potser es pot situar al començament de la Revolució Industrial al nostre país, perquè el món que Pla retrata no és estrictament rural i mariner, també hi actuen burgesos i fabricants. Un retrat que, malgrat les sotragades de les guerres, és vàlid per a una època de prop, o més, de 150 anys, i que enfonsa les seves arrels en el passat ancestral, sense solució de continuïtat. Després els canvis tecnològics i econòmics, i els moviments demogràfics, han transformat radicalment el país, hi ha una fractura, un abans i un després. No parlo de les situacions polítiques, sinó de la vida quotidiana de la gent. No ho assenyalo pas per qüestionar el pes de la política en la vida diària, al capdavall molts dels canvis socials estan directament connectats amb les decisions polítiques de cada moment, sinó perquè, sobretot fora de Barcelona, el país durant molts anys va seguir una lògica pròpia, va mantenir unes formes de vida que evolucionaven lentament, i que no es veien afectades, més enllà de la superfície, pel règim polític de torn, deixant de banda els temps excepcionals de guerra i revolució. Imagino que això és vàlid per a bona part d'Europa, però a Catalunya la ruptura va ser més bèstia. No sóc un nostàlgic d'aquells temps, Pla reflecteix la bellesa esclatant dels paisatges, la glòria dels àpats abundants i de les tertúlies de cafè, però també la tenebra, la misèria i la brutícia del temps. No trobo a faltar aquell món, celebro les noves tecnologies i la major llibertat individual, però em sap greu el trencament tan profund, revolucionari, perquè pel camí també hi hem perdut una part de nosaltres mateixos.