Barack Obama es va equivocar en jurar el càrrec de president dels EUA, i tothom s'ha apressat a excusar-lo, perquè va ser induït a error pel jutge que li prenia el jurament. No vull ni pensar en l'aquelarre que s'hauria muntat si en George W. Bush hagués comès el mateix error. I no ho dic perquè tingui cap simpatia per en Bush júnior, tan sols constato un fet. De la mateixa manera constato com, malgrat els evidents errors comesos pel Govern de Catalunya en la gestió de l'emergència del passat cap de setmana, totes les crítiques han estat més que moderades. No vull ni pensar en com s'esgargamellaria l'avui secretari general d'Interior, en Joan Boada, si al govern hi hagués CiU, una veu, la d'en Boada, que destacaria en un cor delirant de polítics opositors, units en l'exigència de dimissions. Fa pocs dies els postcomunistes s'exclamaven d'un suposat assetjament mediàtic, però no paren de castigar el país amb la seva malaptesa i mal judici, sense que ningú no plegui, sense que ningú no assumeixi responsabilitats, en el que és la pràctica habitual d'uns governs tripartits que, quan unes obres del metro mal dirigides obren un esvoranc al Carmel, es limiten a degollar uns pocs bocs expiatoris, per protegir el grans cabrons (tan sols és un fàcil joc de paraules). ERC s'ho hauria de fer mirar, perquè són els únics a qui, de tant en tant, fan dimitir. El país està assetjat per la incompetència dels seus governants, però la premsa, dòcil i desarmada, addicta a les subvencions i a la publicitat institucional, clama a l'uníson: en José Montilla és un bon president, llàstima que en Saura és un ximplet. Doncs no, un bon president no deixa la seguretat del país en mans d'un ximplet, un bon president lidera i no es limita a sobreviure aferrat als privilegis del càrrec. Volen fer-nos creure que quan calla, rumia, se les pensa totes, quan en realitat no sap què dir, però qui paga mana.
Barack Obama es va equivocar en jurar el càrrec de president dels EUA, i tothom s'ha apressat a excusar-lo, perquè va ser induït a error pel jutge que li prenia el jurament. No vull ni pensar en l'aquelarre que s'hauria muntat si en George W. Bush hagués comès el mateix error. I no ho dic perquè tingui cap simpatia per en Bush júnior, tan sols constato un fet. De la mateixa manera constato com, malgrat els evidents errors comesos pel Govern de Catalunya en la gestió de l'emergència del passat cap de setmana, totes les crítiques han estat més que moderades. No vull ni pensar en com s'esgargamellaria l'avui secretari general d'Interior, en Joan Boada, si al govern hi hagués CiU, una veu, la d'en Boada, que destacaria en un cor delirant de polítics opositors, units en l'exigència de dimissions. Fa pocs dies els postcomunistes s'exclamaven d'un suposat assetjament mediàtic, però no paren de castigar el país amb la seva malaptesa i mal judici, sense que ningú no plegui, sense que ningú no assumeixi responsabilitats, en el que és la pràctica habitual d'uns governs tripartits que, quan unes obres del metro mal dirigides obren un esvoranc al Carmel, es limiten a degollar uns pocs bocs expiatoris, per protegir el grans cabrons (tan sols és un fàcil joc de paraules). ERC s'ho hauria de fer mirar, perquè són els únics a qui, de tant en tant, fan dimitir. El país està assetjat per la incompetència dels seus governants, però la premsa, dòcil i desarmada, addicta a les subvencions i a la publicitat institucional, clama a l'uníson: en José Montilla és un bon president, llàstima que en Saura és un ximplet. Doncs no, un bon president no deixa la seguretat del país en mans d'un ximplet, un bon president lidera i no es limita a sobreviure aferrat als privilegis del càrrec. Volen fer-nos creure que quan calla, rumia, se les pensa totes, quan en realitat no sap què dir, però qui paga mana.
Comentaris