Una de les dades més rellevants de la manifestació del dissabte passat és l'elevada presència de musulmans, que es manifestaven directament en contra d'Israel, més enllà de la condemna de l'operació Plom Fos, i en molts casos exhibien un suport cridaner a l'organització islamofeixista Hamàs. Finalment s'ha visualitzat al nostre país la presència d'un sector de població amb unes idees polítiques allunyades dels plantejaments tradicionals de dretes i esquerres, espanyolistes i catalanistes. En altres països europeus l'impacte fa anys que es va fer notar, ja sigui amb la polèmica per l'obra de Salman Rushdie, "Els versos satànics", especialment a la Gran Bretanya, ja sigui per les caricatures de Mahoma a Dinamarca, l'assassinat de Theo Van Gogh i la persecució d'Ayaan Hirsi Ali als Països Baixos, i la polèmica sobre l'ús del xador a França. La politització de l'Islam planteja reptes molt importants a les societats occidentals, en què entren en contradicció els principis democràtics i liberals, que imperen a la nostra civilització, amb ideologies que imposen la seva concepció totalitària en els espais de llibertat que els són oferts. A pocs dies de la mort del gran politòleg Samuel Huntington, el pare, entre moltes altres aportacions, de la teoria del xoc de civilitzacions, una lectura de la realitat mundial de la postguerra freda que ha estat discutida des de molts fronts intel·lectuals, però que, deixant de banda les febleses que pugui contenir, assenyala alguns dels grans reptes del món d'avui, com ara la conflictiva convivència entre els valors occidentals i determinades versions de l'Islam. El debat és molt profund, i una part de les nostres esquerres pretenen amagar-lo, i fins i tot negar-lo, perquè no coincideix amb els seus estrets esquemes mentals, ancorats en una visió maniquea de pobres i rics, forts i febles, que no reflecteix plenament les divisions més conflictives de les societats del present.
Una de les dades més rellevants de la manifestació del dissabte passat és l'elevada presència de musulmans, que es manifestaven directament en contra d'Israel, més enllà de la condemna de l'operació Plom Fos, i en molts casos exhibien un suport cridaner a l'organització islamofeixista Hamàs. Finalment s'ha visualitzat al nostre país la presència d'un sector de població amb unes idees polítiques allunyades dels plantejaments tradicionals de dretes i esquerres, espanyolistes i catalanistes. En altres països europeus l'impacte fa anys que es va fer notar, ja sigui amb la polèmica per l'obra de Salman Rushdie, "Els versos satànics", especialment a la Gran Bretanya, ja sigui per les caricatures de Mahoma a Dinamarca, l'assassinat de Theo Van Gogh i la persecució d'Ayaan Hirsi Ali als Països Baixos, i la polèmica sobre l'ús del xador a França. La politització de l'Islam planteja reptes molt importants a les societats occidentals, en què entren en contradicció els principis democràtics i liberals, que imperen a la nostra civilització, amb ideologies que imposen la seva concepció totalitària en els espais de llibertat que els són oferts. A pocs dies de la mort del gran politòleg Samuel Huntington, el pare, entre moltes altres aportacions, de la teoria del xoc de civilitzacions, una lectura de la realitat mundial de la postguerra freda que ha estat discutida des de molts fronts intel·lectuals, però que, deixant de banda les febleses que pugui contenir, assenyala alguns dels grans reptes del món d'avui, com ara la conflictiva convivència entre els valors occidentals i determinades versions de l'Islam. El debat és molt profund, i una part de les nostres esquerres pretenen amagar-lo, i fins i tot negar-lo, perquè no coincideix amb els seus estrets esquemes mentals, ancorats en una visió maniquea de pobres i rics, forts i febles, que no reflecteix plenament les divisions més conflictives de les societats del present.
Comentaris