Acabo de llegir "El nostre heroi Josep Pla" de l'Enric Vila, ahir vaig comprar-ne la segona edició a la Llibreria
Catalònia i avui m'hi he enganxat des de les cinc de la tarda fins a mitjanit, amb algunes interrupcions llargues per atendre obligacions domèstiques. És un llibre que combina el dietari personal de l'autor amb un seguit de reflexions a l'entorn de la vida i l'obra d'en Josep Pla. M'ha agradat el llibre perquè, tal i com en Vila ja va fer amb el seu assaig sobre Companys, s'eleva per damunt de les qüestions concretes per oferir una visió innovadora de la història del país durant el darrer segle, que interpel·la directament els catalans d'avui. Aquesta és la gran virtut de l'Enric Vila, la capacitat per trencar les idees convencionals sobre la nostra història, arribant a l'essència dels comportaments, descrivint les febleses i fortaleses de les persones i del país en el seu conjunt. Vila reinvindica un Pla catalanista, que viu per salvar-nos els mots i erl món que descriuen, i jo me'l crec. Mai no em va convèncer aquella professora de literatura catalana que vaig tenir a COU, que influïda pels seus mestres, deia que l'escriptor de Llofriu havia seguit fidel al català perquè no sabia escriure prou bé en castellà.
Acabo de llegir "El nostre heroi Josep Pla" de l'Enric Vila, ahir vaig comprar-ne la segona edició a la Llibreria Catalònia i avui m'hi he enganxat des de les cinc de la tarda fins a mitjanit, amb algunes interrupcions llargues per atendre obligacions domèstiques. És un llibre que combina el dietari personal de l'autor amb un seguit de reflexions a l'entorn de la vida i l'obra d'en Josep Pla. M'ha agradat el llibre perquè, tal i com en Vila ja va fer amb el seu assaig sobre Companys, s'eleva per damunt de les qüestions concretes per oferir una visió innovadora de la història del país durant el darrer segle, que interpel·la directament els catalans d'avui. Aquesta és la gran virtut de l'Enric Vila, la capacitat per trencar les idees convencionals sobre la nostra història, arribant a l'essència dels comportaments, descrivint les febleses i fortaleses de les persones i del país en el seu conjunt. Vila reinvindica un Pla catalanista, que viu per salvar-nos els mots i erl món que descriuen, i jo me'l crec. Mai no em va convèncer aquella professora de literatura catalana que vaig tenir a COU, que influïda pels seus mestres, deia que l'escriptor de Llofriu havia seguit fidel al català perquè no sabia escriure prou bé en castellà.
Comentaris