Flors i violes

Fa unes setmanes el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, va presentar les pitjors dades d'ús del català al Principat des de la Reconquesta, segons les quals tan sols un 35% de la població el tenim com a llengua habitual, però tot i així el jerarca va voler destacar que el 94,6% de la població de Catalunya entenia el català l’any 2008, tan sols dos punts menys que el 2003, per la qual cosa, atès que en aquest mateix període de temps el nombre d’estrangers arribats a Catalunya s’ha multiplicat per dos:“Aquesta davallada de dos punts és una dada magnífica, perquè indica que Catalunya té una molt bona capacitat d’absorció lingüística”. Una dada magnífica?!. Absorció lingüística?!. Estàvem davant d'un assaig de la celebració propagandística del nou finançament, un gran desplegament de tots els mitjans a l'abast de les forces tripartites per donar-nos gat per llebre. Molts se'n voldrien oblidar, però el 18 de juny de 2006 vam referendar un Estatut que ja establia les condicions que havia de complir el nou model de finançament, unes condicions que el model finalment aprovat no compleix. Tenim un text jurídic amb rang de llei orgànica de l'estat i ara el govern espanyol, amb la complicitat entusiasta del tripartit català, acaba de dinamitar-ne les previsions financeres, a l'espera, potser, que el TC acabi de carregar-se'n la resta. Que els socialistes i els postcomunistes ens vulguin vendre la moto s'entén, és coherent amb la seva visió de les relacions entre Catalunya i Espanya, però quan la força política que es va oposar a l'Estatut perquè es quedava curt ens vol convèncer que la rebaixa és un èxit, només puc pensar que la seva aposta per salvar la cadira és radical i absoluta. L'ús del català cau en picat, el nou finançament falseja l'estatut, però en el món virtual del tripartit tot són flors i violes.