Els escàndols d'"El Periódico"

En l'anterior post feia referència al pseudo-escàndol que s'ha pretès muntar amb el suposat espionatge d'uns  directius del F.C. Barcelona. Abans d'ahir vam ser testimonis de la construcció, per part del mateix diari, d'un altre fals escàndol, ara amb l'Àngel Colom en el punt de mira. El problema no és que s'informi d'uns fets, sinó la interpretació que se'n fa. Un directiu explica a no sé qui que ell i tres altres directius van ser objecte d'investigació per part d'un gabinet de detectius, contractat per la mateixa entitat, i que en van tenir coneixement el mes d'abril. Es publica la notícia, i el director general del club, Joan Oliver, assumeix tota la responsabilitat pel que anomena "auditoria de seguretat", i immediatament s'aixeca un cor de veus, entre els quals antics candidats a la presidència blaugrana, articulistes i tertulians diversos, que aprofiten l'avinentesa per demanar dimissions i disparar contra Laporta. Però el cas és que es tracta d'uns fets del mes d'abril passat i cap dels investigats no ha dimitit, ni ha emprès cap acció legal contra la directiva, ni ha muntat cap cristo, que foren les reaccions normals si la cosa fos tan greu com es vol fer creure. Assumpte tancat, gairebé anecdòtic, però magnificat perquè ara toca carregar-se les expectatives polítiques d'en Laporta i probablement evitar les candidatures a la presidència blaugrana més incòmodes per a l'"statu quo", com la del brillant i punxegut Xavier Sala.  Aquesta la setmana li ha tocat el rebre a l'Àngel Colom, que l'any 2000 va rebre uns diners d'en Fèlix Millet, que van servir per saldar els deutes del PI. Ara sembla que tot el que va tocar en Millet està contaminat, però aquest home fins fa quatre dies era el prohom número 1 de Barcelona, el més condecorat i prestigiós. ¿Es pot considerar delictiu, o fins i tot escandalós, que nou anys enrere l'Àngel Colom li demanés ajuda i n'acceptés els diners?. La qualificació jurídica de l'operació correspon  als tècnics, que hauran de valorar-ne tots els elements, però alguns periodistes i opinadors ja han fet el seu judici paral·lel i han dictat sentència condemnatòria contra en Colom pel sol fet d'haver rebut diners d'un mecenes, avui caigut en desgràcia, però nou anys enrere celebrat per tothom. A més de l'infame diari, el Manel Fuentes, simpàtic massatgista d'en Zapatero, Maragall i Montilla, eficient veu dels seus amos, autoerigit ara en fiscal radiofònic del cas "Millet", va intentar sotmetre en Colom a un interrogatori implacable, amb tota mena d'insinuacions no provades, sempre apuntant cap a CDC.  Es preveuen grans canvis en el mapa polític català, "change is in the air", i els actuals ocupants del poder estan disposats a morir matant.