Just what's he done?

"Just what's he done? I mean, what's he done?", deia Bobby Rush l'any 2000 referint-se a l'aleshores poc conegut Barack Obama. Rush, militant del "Black Panther Party" a finals dels seixanta i després esdevingut congressista demòcrata, competia amb Obama en les primàries del Partit Demòcrata per ser designat candidat a la Cambra de Representants per un districte d'Illinois, i és l'únic polític que fins a la data ha guanyat unes eleccions enfront de l'avui president. Nou anys més tard la pregunta torna a ser plenament vigent quan el president acaba de ser reconegut amb el Nobel de la Pau, tan sols nou mesos després d'haver pres possessió del càrrec. La pregunta ha acompanyat tota la carrera política d'Obama, atès el seu extraordinari èxit i l'escassedat de fites tangibles assolides. La biografia d'Obama és interessant, i conté elements remarcables, com ara el seu pas per Harvard, però a diferència del que és més habitual als EUA, va iniciar la seva carrera política sense una trajectòria professional prèvia destacada, a banda de la publicació d'un llibre autobiogràfic. A partir d'aquell moment la sort electoral l'ha acompanyat, tot i no ser un legislador especialment destacable. Sens dubte és un candidat formidable, un gran orador amb un magnetisme gairebé sobrenatural, però abans de ser elegit president tampoc no se li coneix cap altre realització que no siguin els seus èxits electorals i els seus dos llibres. En un temps record va passar de membre del senat d'Illinois a senador dels EUA, l'any 2004, i president el gener de 2009. Tant l'any 2004 com l'any 2009 la pregunta "what's he done?" venia a tomb, i avui ens l'hem de fer de nou, perquè no es pot pas dir que hagi culminat cap procés de pau i és el màxim dirigent d'un país en guerra a l'Afganistan, que actualment està sospesant la conveniència de desplegar-hi més tropes. El president Obama pot esdevenir un gran pacificador, començant perquè sembla tenir-ne vocació, ja ha anunciat el seu compromís per un món sense armes nuclears, és un intel·lectual reflexiu que desconfia de l'ús de la força com a via per resoldre els conflictes i gaudeix d'una extraordinària popularitat arreu del planeta, inclosos els països més hostils cap als EUA. Però atorgar un premi en funció del que s'espera que un faci i no pas d'allò que ha fet està fora de lloc. És com si el Nobel de Literatura es concedís a algú que ha tret les millors notes en un curs d'escriptura creativa però encara no ha publicat cap obra. És un polític que fins ara ha basat el seu èxit en les expectatives que crea, però encara ha de demostrar que les expectatives es poden convertir en realitats.