Més llenya al foc

Aquest país dóna molt de si, ara una presumpta trama de blanqueig de capitals i corrupció urbanística d'alta volada. Mirem-ne el costat positiu, els noticiaris, les primeres planes dels diaris i les tertúlies periodístiques poden dedicar una bona part del seu espai a analitzar els detalls i les implicacions d'uns escàndols genuïnament catalans, en Fèlix Millet ja ha passat a formar part d'un "star system" nostrat que potser ara veurem ampliat amb noves incorporacions. Tot i així la recepció no és homogènia, una bona part de la ciutadania del Principat s'informa primordialment a través de mitjans espanyols, per als quals el saqueig del Palau no passa de ser una anècdota provincial al costat del cas "Gürtel" i les lluites internes del PP,  que com a molt serveix per alimentar el mite del catalanisme putrefacte. Ara tenim un nou xou judicial en marxa, amb l'afegit qualitatiu que, a diferència del cas Millet, hi ha vuit o nou persones detingudes, la majoria d'un relleu destacable. Ara mateix no tinc present que a Catalunya  mai abans s'hagi detingut un alcalde en aquestes condicions. Baltasar Garzón sempre és una garantia d'espectacle. La feina de jutge és àrida, i dura, havent de navegar entre tones de paperassa per treure l'entrellant de casos complexos, però en Garzón compensa aquest vessant gris i desagraït amb dosis de repercussió mediàtica, desplegaments policials sorpresius, vols d'helicòpter i detencions de peixos grossos. Com a magistrat de l' "Audiencia Nacional" li corresponen casos d'entitat però sovint exagera la nota per assolir més repercussió pública. Ja veurem com acaba tot això d'aquí a uns anys quan hi hagi una sentència ferma, si és que s'hi arriba. L'impacte ha estat punyent, i em sap greu que hi estiguin implicats en Macià Alavedra i en Lluís Prenafeta, dos personatges que, sigui quina sigui la seva responsabilitat en aquest cas, han fet molt per al país i estan molt allunyats de la mediocritat de la major part de la classe política avui governant.